Jo no sabria treballar sense agenda o, millor dit, sense agendes. En aquest moment tinc oberta la de paper sobre la taula del despatx. És una agenda que permet tenir (com diu la seva pròpia publicitat)
"la vostra setmana organitzada tota a la vista". No és l'única agenda de paper amb la què treballo, perquè també en tinc una altra, de tamany més reduït, que porto al damunt quan surto del despatx i que utilitzo en part com a dietari comprimit. A més, el mòbil està sincronitzat amb l'agenda de l'
Outlook i aquesta amb l'agenda d'un altre programa de gestió.
L'organització de la feina a fer em resulta imprescindible i parteix d'un plantejament previ que no es pot deixar de banda com és el càlcul del temps que previsiblement hauré de dedicar a cadascuna de les feines que he de fer. Certament no sempre funciona, però el resultat general és prou satisfactori.
Als ciutadans que acudeixen davant dels Tribunals els costa molt acceptar els freqüents retards que en general es produeixen en l'horari dels judicis i d'altres diligències judicials, retards que en ocasions poden arribar a ser importants, i gran part de la culpa la té una mala administració de l'agenda dels jutjats, que no contempla per a cada cas la duració que raonablement es pot preveure atès el nombre de parts intervinents (amb els seus lletrats), testimonis, perits, complexitat de l'assumpte, etc.
Si, com es fa en moltes ocasions, els judicis s'assenyalen amb intervals de 15 o 30 minuts, sense contemplar la duració que es preveu que puguin tenir, el retard es va acumulant i els que estan fixats per a les darreres hores en paguen les conseqüències. Recordo que alguns jutjats argumentaven que si preveien més durada d'un judici i aquest acabava abans d 'hora quedava un temps mort que es desaprofitava, perquè podia donar-se el cas de no poder fer el següent si no estavèn ja esperant tots els que havien d'intervenir, però aquesta situació poques vegades es produeix i si es dona sol ser perquè ha hagut algun judici que s'ha hagut de suspendre per defectes en les citacions a practicar. Feliçment ja són poc freqüents els casos en què algun jutge assenyalava tots els judicis del matí a la mateixa hora, perquè així disposava sempre d'un ampli ventall de possibilitats d'evitar espais morts...
Un fet més greu es produeix quan ja és el primer judici o diligència judicial el que comença tard. Aquesta situació ja resulta de molt difícil justificació. Si el primer judici està assenyalat a les 10 hores, tots els que han d'intervenir ja haurien de ser-hi a punt, però això moltes vegades no és així i pot tenir greus conseqüències o cap, segons qui sigui el que acudeix amb retard.
En tot cas, la bona educació sempre ha exigit que hom es disculpi quan fa tard, cosa que sempre produeix un major o menor consol a qui espera. Moltes jutgeses i jutges ho fan, pero n'hi ha que, pel que es veu, consideren que la seva alta funció jurisdiccional els eximeix de la disculpa, oblidant que a més de la funció esmentada estan prestant un servei públic als ciutadans.
Afortunadament no es pot generalitzar i en molts casos no hi ha motiu per a les queixes que aquí exposo o els retards són atribuïbles a altres intervinents en les actuacions judicials (advocats, perits, fiscals, ...) però m'ha semblat interessant exposar fets que no haurien de produir-se i que tenen -entenc jo- fàcil remei.
L'espectacle d'anit a Mestalla va ser impagable: pel que fa al futbol sobre el terreny de joc, per la forma de jugar del Barça, que exhaureix tots els adjectius, i quant a l'esportivitat, perquè no hi hagué més taca que la del brètol que va llançar una llauna a Alves, brètol a qui els aficionats de l'Athletic que l'envoltaven van identificar, assenyalar i retreure la seva acció quan la policia se l'enduia.
