Antisemitisme?

Les morts de civils innocents (poden ser mai culpables els que es limiten al paper de víctimes?) continuen a Gaza i la indignació creix entre els que contemplem la barbàrie que no s'atura. Ara, però, els victimaris, en una ofensiva mediàtica important, passen a acusar als que els critiquen dient que estan fent antisemitisme.

Hi ha fets aïllats, injustificables com els atacs que s'han produït a algunes sinagogues i altres coses semblants, que poden donar una mínima base, però la campanya va més lluny.

Per la part que em toca, no em sento antisemita en indignar-me per la massacre de Gaza, com no em vaig sentir antimusulmà per la tragèdia de l'11 M a Madrid o anticristià o antiamericà per les destruccions d'Hiroshima i Nagasaki, l'absurda guerra d'Irak o la de Viet-Nam. Jo, com la immensa majoria d'aquells amb qui he compartit les indignacions esmentades, hem pogut estar contra el procedir de l'Estat d'Israel, del terrorisme d'Al Qaeda i els que li donen suport, dels governs dels Estats Units..., però no hem volgut criminalitzar els jueus o el judaïsme (quants jueus hi ha en aquests moments que dins i fora d'Israel clamen per la fi de l'atac a Gaza!), l'Islam i els musulmans o el poble americà i el cristianisme dels que el dirigien.

L'Holocaust va ser l'Horror, en majúscula. Sense haver-ne estat contemporani, he sentit un immens dolor pels milions de jueus que el van patir, com ara el sento per les víctimes civils de Gaza. Ni pel que fa a l'Holocaust culpo els alemanys en general ni pel que respecta a Gaza al poble jueu.

El Mal no entén de races, cultures o creences religioses. He dit aquests darrers dies que Hamàs (no ha estat l'única organització) ha fet també terrorisme més enllà de la resistència que podria comprendre's quan es pateix una ocupació. Però els sistemàtics atacs al ghetto de Gaza, amb una desproporció evident de mitjans i amb l'acceptació conscient de produir nombroses víctimes entre una població civil que pateix des de fa molt temps un bloqueig duríssim, no té cap justificació, i algú -no els jueus en general- n'hauria de respondre.

L'objectiu -què lluny que n'estem!- hauria de ser aquest: que amb independència de la raça, la religió o la nacionalitat de qui infringeix les més elementals normes del Dret Internacional Humanitari, hi hagués una sanció per a l'infractor i una tolerància zero envers les conductes transgressores.