El català al Parlament Europeu

El President del Parlament Europeu, l'alemany Hans-Gert Pöttering, està de visita a Barcelona. Pöttering ja havia escalfat la vinguda a la capital catalana rebutjant un cop més la utilització de la nostra llengua a la institució que presideix.

Jo li havia sentit dir que al Parlament Europeu ja es fan servir vint-i-tres llengües i que no se'n poden admetre més, i això em semblava un argument molt pobre, perquè no hi ha un salt quantitatiu important en passar de vint-i-tres a vint-i-quatre, per exemple.

L'altre argument que utilitzava no em sembla tampoc de rebut: el català -deia- és una llengua regional. Ja hi som: és impresionant el nombre d'afavoridors de la necessitat de disposar d'un estat propi que ho són sense saber-ho. Pöttering és un altre pro-independència de Catalunya malgré lui.

Avui, però, li he escoltat a Herr Pöttering una veritat com una casa de pagès quan ha dit que malament es pot demanar l'ús del català al Parlament Europeu quan a les Corts Espanyoles no es pot fer servir. Impecable. Ha posat el dit a la nafra, perquè ni ara amb el govern Zapatero, ni abans amb altres fórmules de govern a Espanya amb les què col·laboraven partits polítics catalans, s'ha aconseguit poder parlar lliurement en català a les Corts.

Per descomptat que comparteixo la reivindicació plantejada al senyor Pöttering, però s'ha de reconèixer que el seu darrer raonament té una lògica impactant.