La vaga dels jutges: el factor humà

Fa unes setmanes, en una taula rodona celebrada a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona els ponents exposaren el que consideraven que eren els reptes de la justícia a Catalunya. Les mancances detectades són en molts casos reals i aquests dies apareixen a tots els mitjans de comunicació.

En acabar les intervencions dels ponents s'obrí un col·loqui i quasi al final una advocada jove, des del fons de la sala, introduí un element que fins aleshores no s'havia explicitat. Jo em demano -deia- com pot ser que en una mateixa població, en un mateix edifici judicial, amb els mateixos mitjans materials i humans, hi hagi un jutjat on els assumptes experimenten un considerable retard, amb sentències per a dictar des de fa mesos, suspensions freqüents dels judicis per defectuoses citacions, etc. i, per contra, el jutjat del costat presenti una situació completament diferent i porti els assumptes al dia? No serà -continuava- que la dedicació, la professionalitat i el sentit de la responsabilitat en la funció que s'exercita tenen molt a veure?

Es produí un silenci incòmode. El factor humà. No?