Obama

S'ha de reconèixer que la presa de possessió de Barack H.Obama com a 44è President dels Estats Units ha despertat una expectació immensa. Són moltes les esperances dipositades en aquest afroamericà que ha arribat a presidir un país on no fa tants i tants anys es practicava una dura segregació contra els seus. Òbviament no és només això, sinó que el mateix projecte Obama fa pensar en canvis en la direcció de la superpotència, canvis que hom suposa no seran per a empitjorar la ja greu situació sinó per a millorar-la.

Penso, en tot cas, que convé tocar de peus a terra i ser conscients de dues coses: en primer lloc de l'enorme dificultat de redreçar una economia malmesa i una política exterior nefasta. Això no es pot fer en quatre dies i el retard molt possiblement generarà frustració.

En segon lloc cal no oblidar que la societat dels USA és una societat conservadora i l'anàlisi freda dels plantejaments d'Obama, tot i situar-se bastant lluny dels que tenia George W.Bush, fa pensar que es poden quedar molt curts des de l'òptica de l'esquerra, el centre-esquerra i la dreta civilitzada d'Europa.

Certament Obama ha dit que tancarà Guantánamo, però, per exemple, la pena de mort continuarà vigent als estats americans on s'aplica. Cal saludar en positiu el canvi que es produeix, però sense pensar que pugui ser el remei a tots els mals.

En tot cas, desitjo molta sort a Obama pel bé -esperem- de tantes i tantes persones que pateixen situacions que en gran part només poden millorar per la manera de fer de la gran potència: a Gaza, a l'Irak, a l'Afganistan, a l'Àfrica ...

(Foto AP/Elise Amendola.- La Vanguardia)