La vaga dels jutges

A l'edició d'ahir de EL PERIÓDICO el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo, publicava un article molt interessant negant el dret a la vaga dels jutges, vaga que es preveu per al 26 de juny.

Sintetitzant molt, el que venia a dir el professor Pérez Royo és que, sent un poder de l'estat en virtut del que estableix la Constitució -poder que té el seu òrgan de govern en en Consell General del Poder Judicial- els jutges i magistrats, a diferència dels funcionaris públics, no poden fer vaga.

Els tribunals són la darrera instància on acudir per a fer valer els drets de cadascú, adquirint així un poder omnímode, que permet que puguin jutjar membres dels altres dos poders estatals (l'executiu i el legislatiu), com s'ha vist aquests dies per exemple amb el procés obert al lehendakari Ibarretxe. Si al sentit comú ja li costa entendre la possibilitat d'una vaga de jutges, el Dret Constitucional ho deixa clar.

Això no vol dir que no existeixin problemes molt greus que afecten al funcionament de l'Administració de Justícia, gran part dels quals tenen a veure amb la manca del suficient nombre de jutges i de les necessàries dotacions als jutjats de recursos humans i materials. Aquests problemes s'han de resoldre i la voluntat de fer-ho és compartida per tots els que d'una manera o altra ens veiem afectats. Cal, en conseqüència, que els promotors de la vaga hi posin seny i que el posin també les administracions amb responsabilitats en la resolució dels problemes.

Una Justícia lenta i en ocasions ineficaç no s'adiu amb l'Estat de Dret. Aconseguir que funcioni com la societat demana és una tasca que ens afecta a tots, i la vaga dels jutges i magistrats no és el millor camí per a fer-ho.