Encomana el català

Sóc a Barcelona. Hi vinc sovint i aprofito, sempre que puc, per a matar les estones lliures passejant o tafanejant en alguna llibreria. I escoltant.

A vegades caminant pels carrers em distrec amb un joc que consisteix en fer una estadística de la llengua que parlen els grups -normalment de dues persones- amb què em creuo, i els resultats gairebé sempre se situen en un fifty-fifty que es veu alterat més o menys significativament en funció del barri per on transites.

Tenim, no ho descobreixo ara, una capital fonamentalment bilingüe pel que fa al parlar habitual dels barcelonins, però no és menys cert que si t'adreces als ciutadans en català, fins i tot a aquells que entre ells estan parlant en castellà, normalment -potser sóc afortunat- et contesten en la nostra llengua i si no és així com a mínim t'entenen.

A Barcelona, com arreu del nostre país, és molt alta la població immigrant vinguda de lluny, i una gran part està concentrada al sector de l'hosteleria i al comerç en general. La campanya de la Generalitat amb què he titulat aquesta entrada, s'adreça als catalanoparlants per tal que davant d'una persona que suposem immigrant estranger no deixéssim el català de banda. Jo fa temps que ho faig així i funciona: en primer lloc perquè molts t'entenen i si no, t'acaben entenent amb una mínima pedagogia; i en segon lloc perquè -més d'un m'ho ha dit- això els fa sentir-se més prop de la normalitat.

El dret que jo predico per a tothom de parlar en la seva llengua pròpia no ha de ser obstacle per a que en aquesta Barcelona babèlica s'arribi a poder viure plenament en català. Contra el pessimisme que desmobilitza, l'optimisme que exigeix i genera un treball constant.