La crisi ben a prop

La portada és de la revista Time de febrer de 1982, però torna a estar d'actualitat. L'actual crisi, que començà com una cosa llunyana, situada als alts nivells financers, tot i que aquí ja es veia amb molta preocupació perquè s'ajuntava a l'aturada general de la construcció, semblava quedar encara lluny.

Ara la crisi es concreta en noms d'empreses que presenten el seu ERO, que fan concurs de creditors o que tenquen i en xifres altíssimes de treballadors que van a l'atur, que passa a ser la principal preocupació, com a la vella portada de Time.

Però, a més, les xifres d'aturats es concreten en noms i cognoms de persones que coneixem, amb la qual cosa la crisi ens queda molt més a la vora, amb tots els drames humans que això comporta.

Vist això, és cert que resulta imprescindible que les empreses puguin obtenir crèdits per a continuar amb la seva activitat, però també resulta comprensible que hagin d'acreditar la viabilitat del seu projecte. Una altra cosa és la necessitat d'assegurar el més bàsic a tots els que de manera directa seran els primers a pagar les conseqüències de la crisi: els que poden quedar-se sense lloc on viure en veure executat el préstec hipotecari i els que tindran dificultats més que serioses per a poder simplement subsistir.