La vaga d'ahir

Més enllà del ball de xifres sobre la participació, el fet incontestable és que per primera vegada ha hagut una vaga de jutges i que ha tingut, en general, un seguiment important. Jo ja havia opinat sobre la vaga en diverses ocasions i continuo pensant el que pensava: que els jutges, com a personalització d'un dels poders de l'Estat, no poden fer vaga i que la vaga no haurà servit per a gaire cosa si no assumim tots les nostres responsabilitats.

He insistit diverses vegades en el caràcter de servei públic que té l'Administració de Justícia, cosa que fa que l'opinió dels ciutadans sigui el baròmetre immediat més fiable. Qualsevol que hagi tingut contacte amb els Jutjats com a usuari pot donar compte de les mancances detectades i aquestes mancances no són d'ara sinó que s'arrosseguen de fa molts anys. Si amb l'adveniment de la democràcia no es va aprofitar per a fer una profunda modernització de l'Administració en general sinó en el millor dels casos un discret maquillatge, en l'àmbit que ens ocupa el manteniment de les velles estructures i els vells hàbits encara fou més evident, i l'anormalitat i el deficient funcionament ha passat a ser quelcom patit amb resignació pels ciutadans que acudeixen als Jutjats.

Em sembla molt valenta la postura de la consellera Montserrat Tura quan proposa fer profunds canvis estructurals en el funcionament de l'Administració de Justícia, canvis que afectarien a aspectes esencials de les lleis reguladores. Potser és així perquè -tot i haver entrat de ple en el món de la Justícia des que ocupa el lloc més alt del Departament- ve de fora i pot beneficiar-se de la perspectiva que s'obtè quan s'han pogut mirar els problemes a una certa distància i hom no es deixa portar per la inèrcia.

Possiblement l'Administració de Justícia necessita canvis revolucionaris. Que ningú s'espanti per l'expressió, que voldria que s'entengués en el sentit de radicalitat, d'anar a l'arrel dels problemes. Les inversions per elles mateixes poca cosa faran si es mantenen els mateixos esquemes i no es va més lluny:

¿Es poden desjudicialitzar determinats conflictes?

¿Es pot treure dels Jutjats el Registre Civil?

¿Es pot modificar el sistema d'accés a la judicatura?

¿Es pot formar degudament el personal dels jutjats i establir noves vies d'incorporació?

¿Es poden utilitzar realment les noves tecnologies -i el sentit comú- per a agilitzar els procediments?

¿Es poden establir terminis legals raonables per tal d'exigir-ne el compliment a tothom?

¿Es poden preveure les necessitats de dotació econòmica que derivin de tot canvi legal?

¿Es poden separar les jurisdiccions a tots els partits judicials?

Aquests i d'altres interrogants haurien de situar-se en el centre del debat. Un debat que no pot demorar-se i que ha d'integrar tots els que tenen alguna cosa a dir -i responsabilitats a assumir- en la matèria: jutges, fiscals, secretaris, sindicats, governs, col·legis professionals, parlamentaris, etc.

El moment no és el més propici, atenent als darrers trencaments anunciats i al tancament de certes postures, però el debat és absolutament necessari i inajornable.