Les bases d'ERC i el finançament

Llegia ahir al diari que el sector crític d'ERC vol que es convoqui les bases del partit per tal que fixin la postura a mantenir en el tema del finançament. Ja hi ha una experiència significativa que va ser la de l'Estatut, que portà a ERC a pronunciar-s'hi en contra.

El conflicte intern que es pot produir no és nou ni exclusiu del partit republicà, tot i que a ERC, a resultes de l'assembleísme que marca les grans decisions a adoptar, es té molta menys fexibilitat per a resoldre'l, i es produeix en xocar frontalment el que podríem dir coherència ideològica de la base amb el necessari pragmatisme dels dirigents.

Qui més qui menys ja prepara les seves bases per a que la digestió de l'esperat acord sobre finançament o de les previsibles retallades del text estatutari no sigui difícil: ho está fent la direcció del PSC -possiblement menys pressionada que d'altres- i ho fa CiU, utilitzant molts cops al senyor Duran i Lleida com a preparador de les futures decepcions. Diuen que la política és l'art d'allò que és possible i això ho saben els dirigents dels partits però costa de ser admès per la militància, que exigeix postures que mantinguin la deguda coherència amb les idees amb què combrega.

La solució no pot consistir en retirar la paraula als militants sinó que ha de passar, per força, per la pedagogia necessària per a fer que s'entengui el que les direccions fan o volen fer i aconseguir els suports necessaris, perquè el fet és que les identificacions ideològiques més fortes es produeixen en el si de la militància dels partits i van decreixent cap a afinitats més o menys sòlides a mesura que hom es distancia del nucli fins a arribar a la gran massa d'electors més o menys indecisos que són els que fan, finalment, que a les urnes uns guanyin i els altres perdin.

De tota manera, el que a mi m'agradaria és que davant aquests temes d'Estat hi hagués una posició conjunta de totes les forces polítiques, però això queda, em sembla, molt lluny.