26 de febr. 2009

El so de la lletra "C"

Una de les coses que fonèticament em resulten més estranyes és la utilització del so castellà de la lletra "C" quan està davant d'una "e" o una "i". És evident que en aquestes circumstàncies el so d'aquesta lletra en català és igual al de la doble "s", però és freqüent sentir-lo com si fos una "c" o una "z" castellana.

Això és freqüent fins i tot a la televisió, i porta a pronunciar Mercedes o Citroën (les marques de cotxes) igual que en castellà, quan la pronunciació correcta seria, per cert, molt més semblant a com ho pronuncien els alemanys i els francesos, al menys pel que fa a la "c". La lletra "z" també és víctima d'atemptats semblants que resulten molt evidents quan, per exemple, en noms o cognoms sudamericans, és a dir, de països on el so castellà a què em refereixo no existeix (Márquez, Chávez, Zapata...), s'utilitza la fonètica castellana.

Però és que, a més, se sent sovint que molts catalans, en parlar de la lletra en qüestió, aïlladament, també la pronuncien com es fa en castellà. El summum és quan algú parla de que té el nivell C de català pronunciant-ho a la castellana.

1 comentari:

  1. òc, m'enràbia a ieu tb ... de còps que i a , en catalan, disi la C a la castelhana... m'enrabii soleta.

    Bon, es l'ora que passe lo nivel D, aital, prononciarai coma cal :)

    ResponElimina