El jutge, jutjat

No es pot negar el ressó mediàtic de la notícia: el jutge degà de Barcelona declarant davant d'una col·lega per maltracte en l'àmbit familiar per denúncia de la seva esposa, que també fou denunciada pel seu marit per la mateixa raó. Lamentablement cada dia es produeixen centenars de fets similars als denunciats i d'altres molt més greus, però la circumstància de tractar-se d'un jutge fa que hom hagi pogut assabentar-se'n per les imatges de les televisions i les pàgines dels diaris.

És evident que determinades funcions exigeixen socialment un plus de bona conducta més alt que el que es demana a qualsevol ciutadà o ciutadana, i considero que així ha de ser. El que passa és que massa sovint se sacralitza la persona que exerceix una funció més enllà de la funció mateixa, i si totes les sacralitzacions tenen un component d'exageració, aquesta encara el té més.

Sense entrar en la veracitat o no de les imputacions mútuament formulades -ja ho decidirà qui ho hagi de decidir- el que aquí es constata, com s'ha constatat altres vegades, és que darrera de la funció o del càrrec hi ha una persona, amb les virtuts i defectes propis del gènere humà. Això exigeix, tot i ser molt difícil, que siguem curosos a l'hora de distingir entre la persona que exerceix la funció judicial -que moltes vegades no estaria en condicions de llençar la primera pedra contra qui sigui culpable- i la funció judicial en ella mateixa, que ho ha de fer pel bé de la societat.

(La foto és d'Action Images, del combat entre Muhammad Ali i Richard Dunn)