Encara sobre el suposat antisemitisme

L'incident protagonitzat pel primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, en marxar del debat sobre Gaza que es feia al Fòrum Econòmic de Davos després d'una intervenció a crits del President d'Israel Shimon Peres, em fa tornar al tema de l'enunciat d'aquesta entrada.

Jo penso que s'hauria d'entendre per tothom que la crítica al procedir de l'Estat d'Israel a Gaza no és signe d'antisemitisme, però això resulta cada cop més difícil. Crec que ja ho vaig expressar en una anterior entrada, però no m'importa insistir-hi:

- L'holocaust existí i fou una de les majors aberracions criminals i és absolutament condemnable, com també ho és l'actitud dels que no van fer el que podien haver fet per a evitar-lo o reduir-ne les conseqüències.

- Els progroms fets arreu d'Europa al llarg de la història són també rotundament condemnables.

- Els atemptats que han fets morts entre la població d'Israel són igualment condemnables.

Però, en tot cas, la massacre de civils a Gaza per part de l'exèrcit d'Israel és rotundament condemnable i carent de justificació. Com deia si no recordo malament l'escriptor libanès Elias Khoury en un recent article recordant a tants i tants jueus que han sofert al llarg de la història, els civils de Gaza són els nous jueus.

(Foto AFP a Público)

Obama

S'ha de reconèixer que la presa de possessió de Barack H.Obama com a 44è President dels Estats Units ha despertat una expectació immensa. Són moltes les esperances dipositades en aquest afroamericà que ha arribat a presidir un país on no fa tants i tants anys es practicava una dura segregació contra els seus. Òbviament no és només això, sinó que el mateix projecte Obama fa pensar en canvis en la direcció de la superpotència, canvis que hom suposa no seran per a empitjorar la ja greu situació sinó per a millorar-la.

Penso, en tot cas, que convé tocar de peus a terra i ser conscients de dues coses: en primer lloc de l'enorme dificultat de redreçar una economia malmesa i una política exterior nefasta. Això no es pot fer en quatre dies i el retard molt possiblement generarà frustració.

En segon lloc cal no oblidar que la societat dels USA és una societat conservadora i l'anàlisi freda dels plantejaments d'Obama, tot i situar-se bastant lluny dels que tenia George W.Bush, fa pensar que es poden quedar molt curts des de l'òptica de l'esquerra, el centre-esquerra i la dreta civilitzada d'Europa.

Certament Obama ha dit que tancarà Guantánamo, però, per exemple, la pena de mort continuarà vigent als estats americans on s'aplica. Cal saludar en positiu el canvi que es produeix, però sense pensar que pugui ser el remei a tots els mals.

En tot cas, desitjo molta sort a Obama pel bé -esperem- de tantes i tantes persones que pateixen situacions que en gran part només poden millorar per la manera de fer de la gran potència: a Gaza, a l'Irak, a l'Afganistan, a l'Àfrica ...

(Foto AP/Elise Amendola.- La Vanguardia)

El doctor Abu El-Eish

La imatge que apareix a l'esquerra correspon al vídeo que vaig veure ahir per TV3 i que podeu trobar a la web del diari Público amb el títol "Conexión en directo con el horror de Gaza". És un document impressionant sobre la tragèdia que està assolant la franja.

El doctor Abu El-Eish, palestí de Gaza, era col·laborador d'una cadena israelí de televisió. Havia intervingut telefònicament minuts abans i en el vídeo es veu la conversa que mantè amb ell el presentador del programa, absolutament desconcertat mentre sent els plors del metge, que explica que l'exèrcit israelià ha matat tres de les seves filles.

Ahir a TV3 vaig veure, com ja he dit, aquestes imatges, però encara em van impactar més les que mostraven civils israelians que increpaven al doctor Abu El-Eish. Amb tot el que està passant només podem sentir una immensa indignació i un profund dolor.

Antisemitisme?

Les morts de civils innocents (poden ser mai culpables els que es limiten al paper de víctimes?) continuen a Gaza i la indignació creix entre els que contemplem la barbàrie que no s'atura. Ara, però, els victimaris, en una ofensiva mediàtica important, passen a acusar als que els critiquen dient que estan fent antisemitisme.

Hi ha fets aïllats, injustificables com els atacs que s'han produït a algunes sinagogues i altres coses semblants, que poden donar una mínima base, però la campanya va més lluny.

Per la part que em toca, no em sento antisemita en indignar-me per la massacre de Gaza, com no em vaig sentir antimusulmà per la tragèdia de l'11 M a Madrid o anticristià o antiamericà per les destruccions d'Hiroshima i Nagasaki, l'absurda guerra d'Irak o la de Viet-Nam. Jo, com la immensa majoria d'aquells amb qui he compartit les indignacions esmentades, hem pogut estar contra el procedir de l'Estat d'Israel, del terrorisme d'Al Qaeda i els que li donen suport, dels governs dels Estats Units..., però no hem volgut criminalitzar els jueus o el judaïsme (quants jueus hi ha en aquests moments que dins i fora d'Israel clamen per la fi de l'atac a Gaza!), l'Islam i els musulmans o el poble americà i el cristianisme dels que el dirigien.

L'Holocaust va ser l'Horror, en majúscula. Sense haver-ne estat contemporani, he sentit un immens dolor pels milions de jueus que el van patir, com ara el sento per les víctimes civils de Gaza. Ni pel que fa a l'Holocaust culpo els alemanys en general ni pel que respecta a Gaza al poble jueu.

El Mal no entén de races, cultures o creences religioses. He dit aquests darrers dies que Hamàs (no ha estat l'única organització) ha fet també terrorisme més enllà de la resistència que podria comprendre's quan es pateix una ocupació. Però els sistemàtics atacs al ghetto de Gaza, amb una desproporció evident de mitjans i amb l'acceptació conscient de produir nombroses víctimes entre una població civil que pateix des de fa molt temps un bloqueig duríssim, no té cap justificació, i algú -no els jueus en general- n'hauria de respondre.

L'objectiu -què lluny que n'estem!- hauria de ser aquest: que amb independència de la raça, la religió o la nacionalitat de qui infringeix les més elementals normes del Dret Internacional Humanitari, hi hagués una sanció per a l'infractor i una tolerància zero envers les conductes transgressores.

Sarkozy l'hiperactiu

Fins i tot després de que França hagi deixat la presidència semestral europea, Nicolas Sarkozy continua assumint el rol de líder d'aquesta Europa vacil·lant. Mentre els Estats Units bloquegen les eventuals resolucions de l'ONU (i Obama calla) i la resta dels països occidentals fan un ús excessiu d'una prudència que els porta a la paràlisi, el president francès posa el seu considerable pes mediàtic al servei del que molts voldríem que realment es fes.

Un cop superat l'estorament personal de veure que coincideixo amb el màxim representant de la dreta europea (i el qualificatiu d'europea té moltíssima importància, no confondre's amb les versions estatals) aplaudeixo el gest de Sarkozy comparant-lo amb la descafeïnada ambaixada de la presidència actual de la Unió. Que és un gest teatral? potser sí, però la diplomàcia té un component importantíssim d'art escènica.

Hamàs (ahir l'escriptor israelià Meir Shalev explicava a El Periódico com Israel va promoure aquesta organització per a contrapesar l'Al Fatah de Yasser Arafat) ha practicat el terrorisme i ha forçat que s'arribi a l'actual situació, però Israel ha vulnerat tots els principis del dret humanitari internacional, fent terrorisme d'estat. La barbàrie s'ha d'aturar i per a fer-ho hem de posar tota la carn a la graella i jo em quedo amb els gestos -teatrals o no- de l'hiperactiu Sarkozy abans que amb la passivitat de tants d'altres.

(Foto: AP Mohammed Muheisen a Le Monde)

Canvi de rumb

Un cop més -i van ... - emprenc l'activitat blocaire i ho faig a l'ample, creant un altre bloc, Solcs de lletres, que espero que mantingui una civilitzada coexistència amb aquest i em permeti una esquizofrènia que entenc que en ocasions em resulta molt necessària.

Això passa quan a la franja de Gaza es produeix, un cop més, una massacre horrorosa contra la població civil. La foto de portada de El País mostra la perfecta alineació dels tancs de l'exèrcit d'Israel a punt d'entrar al territori on s'amunteguen milers de persones privades de gairebé tot. A mi, com a europeu, em cau la cara de vergonya per no ser capaços entre tots d'aturar aquesta barbàrie.

No he tingut fetges de reproduir alguna de les imatges de la tragèdia que tinc al meu abast. He posat solament un mapa, però a les taques fosques que indiquen els nuclis de població hi ha dones, xiquets, vells que pateixen cruelment la bogeria sense justificació, mentre, com diu el diari, els ministres Ehud Barak i Tzipi Livni pugen als sondejos electorals, precisament per l'ús de la força desmesurada que estan practicant.