Euskadi

Avui he tornat del País Basc on he estat una setmana de vacances, repetint l'estada a la casa rural on ja vaig ser-hi l'any passat. L'estiu del 2006 es respirava la situació creada per l'alto el foc d'ETA i enguany moltes de les persones amb qui he parlat coincidien en que percebien un cert fre pel que fa a l'afluència de visitants, sobre tot dels provinents de la resta de l'estat, Catalunya a banda.

Els catalans representem una part molt important del turisme a Euskadi, amb treva o sense. Em deien a la Casa de Juntas de Gernika que som aproximadament la meitat del total. Cerquem òbviament el paisatge però també el veure com es viu el dia a dia des d'una altra realitat nacional de les existents a l'estat espanyol.

La vida a Euskadi aquest agost del 2007 es desenvolupa amb una aparent absoluta normalitat. La presència policial és pràcticament insignificant i el despreocupat trafegar dels estiuejants conviu amb els recordatoris als balcons i les fatxades de l'existència de presos que es demana que tornin a casa. Un aprèn ben aviat què vol dir presoak etxera. A Euskadi hi ha el que s'ha anomenat el conflicte però hi ha també un cúmul de drames personals: des dels que han patit directament els atemptats als qui tenen algun familiar a la presó.

A Euskadi, tot i tenir un paisatge magnífic, és molt difícil abstreure's de la realitat social i del conflicte i es té en tot moment consciència de trobar-se en una realitat diferent, sense possibilitat de confondre's amb altres paisatges també remarcables. En successives entrades en parlarem.

Ibarretxe i el Tribunal

Avui el lehendakari Juan José Ibarretxe ha anat a declarar al Tribunal Superior de Justícia del País Basc. El fet que se li imputa és haver-se reunit amb els líders de la il·legalitzada Batasuna -Otegi entre ells-, l'abril de l'any passat, en el curs de l'anomenat procés de pau derivat de l'alto el foc d'ETA. El lehendakari és la màxima autoritat política d'Euskadi i molts ciutadans se senten perplexos pel fet que el reunir-se amb els que, com sap tothom, són portaveus de l'esquerra abertzale que és una part important de la població basca, per a avançar cap a la solució del conflicte, pugui ser objecte de l'acció dels tribunals. Òbviament fins i tot un president autonòmic pot delinquir i haver de respondre davant dels jutges, però es té la sensació de que el que s'està criminalitzant no és més que una lícita actuació política desenvolupada pel lehendakari en el marc de les funcions que li són pròpies.

Les posicions de recolzament a Ibarretxe han merescut una rèplica del Consejo General del Poder Judicial en defensa de la independència dels jutges i tribunals. Res a dir: aquesta independència ha de ser un pilar fonamental de l'estat de dret, però com ha dit avui mateix el vocal de l'esmentat consell, Fèlix Pantoja, el cas és bàsicament polític i vivim uns temps en que les pressions político-mediàtiques poden donar lloc a determinades dinàmiques respecte a les quals és molt difícil restar al marge.

La meva opinió personal és que el diàleg no hauria d'estar penalitzat: si el lehendakari va emprendre converses amb els interlocutors polítics per a cercar solucions al problema d'Euskadi, assumpte en el què no se li pot negar el dret i el deure d'actuar, és evident que no podia deixar fora cap d'aquests interlocutors, sobre tot si -il·legalitzats o no- representen l'opció política de milers de ciutadans del país que governa.

De tota manera, convè no oblidar, com també assenyala Fèlix Pantoja, que els tribunals es limiten a aplicar les lleis que no han fet ells, sinó els polítics, i que moltes vegades són tan obertes o indeterminades que poden permetre -i aquests dies ho veiem- tota classe d'interpretacions. Penso, però, que seria desitjable que, en interpretar les lleis, no es perdés mai de vista la realitat social del moment en què es produeixen els fets als què s'han d'aplicar.

Atocha 55 i De Juana Chaos

Ahir dia 24 va fer trenta anys dels assassinats comesos al despatx d'advocats laboralistes, vinculats al PCE, del número 55 del carrer d'Atocha de Madrid. Aquell 24 de gener de 1977 jo estava fent la mili a Cartagena i no recordo com em vaig assabentar dels fets, però sí que recordo l'impacte que em van produir: fins al mes de desembre havia estat fent pràctiques a un despatx laboralista a Barcelona i Manresa, relacionant-me amb molts companys i companyes que des del dia a dia feien tot el que podien per a assolir una defensa efectiva dels drets dels treballadors i dels sectors més febles de la societat. Els que volien que tot continués igual no estaven disposats a acceptar-ho.

Faltaven encara tres mesos per a la legalització del PCE el dissabte de Pasqua, però l'enterrament dels cinc assassinats va ser una multitudinària demostració d'indignació, amb milers de persones al carrer. Sovint, quan vaig a Madrid, passo per davant d'Atocha 55, on una discreta placa recorda els fets.

D'altra banda, avui l'Audiència Nacional ha resolt que l'etarra De Juana Chaos segueixi empresonat a resultes d'una controvertida sentència encara no ferma que el condemnava a 12 anys per amenaces, malgrat continuar una vaga de fam que l'ha col·locat en una situació d'evident risc per a la seva vida, segons diuen els metges. Arguments jurídics n'hi han a favor i en contra de la decissió; de fet quatre dels magistrats han expressat la seva opinió contrària a la majoritària dels seus companys. Ara bé, a part de les estrictament jurídiques hi ha altres consideracions a fer.

Des del punt de vista polític, la decissió de l'Audiència Nacional -produïda evidentment en el marc de l'Estat de Dret- és un element més que dificulta l'avanç cap a una solució del conflicte. En aquesta matèria aquesta resolució judicial no és l'única produïda en els darrers temps que no ajuda, ans al contrari, en el difícil camí de la pau (casos Otegi, Ibarretxe, Jarrai...) i en temes com el que ens ocupa és molt difícil que el criteri jurídic a aplicar només pugui ser un: bona prova d'això és la manca d'unanimitat entre els membres dels tribunals, encara que la postura majoritària sigui la que aplaudeixen els que defensen les tesis més dures contra el que, abans del salvatge i incomprensible atemptat de Barajas, s'anomenava procés de pau.

Però al fet que les resolucions judicials referides puguin ser políticament incorrectes, amb relació al sentir majoritari de les forces parlamentàries de no descartar altres vies de solució més enllà de les policials, s'hi afegeix una consideració de caràcter humanitari respecte a l'evident risc de mort del pres, i a mi no em val l'argument de que ha estat De Juana Chaos qui "s'ho ha buscat". Aplicant el que demanava el Fiscal no es cedia a cap xantatge: s'actuava humanitàriament fins i tot amb aquell que, pel seu historial delictiu, pot semblar que no s'ho mereix en absolut.

Arnaldo Otegi

Avui Arnaldo Otegi compareix a l'Audiència Nacional davant del jutge Grande Marlaska. Aquesta compareixença, acordada amb anterioritat a la declaració d'alto el foc d'ETA, s'ha retardat a causa de la malaltia del compareixent. Les manifestacions del Fiscal General de l'Estat dient que el fiscal del cas no demanaria l'ingrés a la presó d'Otegi, van aixecar una considerable polseguera i des de sectors conservadors de la judicatura i la fiscalia, aplaudits per diversos polítics, s'acusà Conde Pumpido de no respectar la legalitat.

Amb les limitacions d'espai pròpies d'aquest text, convé dir que la Llei d'Enjudiciament Criminal estableix que la presó provisional només s'adoptarà quan sigui objectivament necessària i quan no existeixin d'altres mesures menys gravoses pea al dret a la llibertat a través de les quals puguin assolir-se les mateixes finalitats que amb la presó provisional. Això vol dir que procedirà, per exemple, quan pugui inferir-se racionalment un risc de fuga o quan es tracti d'evitar que es cometin nous fets delictius.

D'altra banda, l'article 3 del Codi Civil estableix que les normes s'interpretaran segons el sentit propi de llurs paraules, amb relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius i la realitat social del temps en què han d'ésser aplicades, atenent fonamentalment a l'esperit i finalitat dels preceptes. No hi ha dubte que l'escenari polític i social ha canviat considerablement pel que fa a l'entorn d'ETA i al conflicte basc des del divendres 24 de març i fa molt bé el Fiscal General de l'Estat en tenir-ho present.

És important recordar que d'altres veus s'han unit a la de Conde Pumpido i en destaco la del líder dels socialistes bascos Patxi López. El llarg procés de pau que ara s'inicia a Euskalherria, comporta una realitat social molt diferent a la que hi havia quan s'acordà la compareixença d'Otegi. En aquest principi de la fi del terrorisme i la violència, bo seria que avui Arnaldo Otegi torni a casa després de declarar.

L'alto el foc d'ETA

Hola a qui ho llegeixi. Sóc absolutament nou en això i bo serà començar dient que ha estat gràcies al blog d'en Manel Zaera que m'he decidit a crear el meu. Començo precisament avui dia 23 de març de 2006, i escric això minuts abans que entri en vigor el cessament del foc acordat per ETA.

Ahir i avui he sentit molts polítics dient que ara comença una etapa esperançadora però molt difícil. Les èpoques convulses, com la que ara sembla -toquem fusta- que acaba, deixen en moltes persones un pòsit difícil d'eliminar. El dolor s'ha aferrat a l'ànima dels que han patit el terrorisme i s'expressa de moltes maneres.

És molt possible que, per a ser efectiu, el procés de pau que ara esperem que s'enceti hauria d'avançar com les eugues a les sénies, sense veure res més que el que hi ha al davant. Això és dur per a qui ha estat víctima d'un atemptat o ha perdut el marit, la dona, el fill o el pare a mans d'ETA i mai des de fora aconseguirem acostar-nos prou a tant patiment, ni podrem copsar la intensitat de la ràbia que es pot arribar a sentir.

L'avanç cap a la pau no podrà fer-se oblidant les víctimes però és il·lusori pensar que s'hi podrà arribar sense abordar la situació dels més de cinc-cents presos d'ETA i dels que tenen causes pendents amb la justícia. Les negociacions estrictament polítiques les han de fer els polítics, tot el ventall polític d'Euskadi, sense excloure a ningú i per això cal reincorporar a la legalitat jurídica l'esquerra abertzale. Però, a més, -no voler pensar-hi no ajuda gens-, s'haurà de parlar d'altres coses, amb respecte total a les víctimes i a la justícia però amb la generositat necessària per a assolir una pau efectiva.