Joan Clos

Han passat les vacances i costa tornar a la feina. El bloc ha estat inactiu durant més de trenta dies, però hi ha moltes coses que voldria comentar perquè les vacances afavoreixen la reflexió, la lectura, la conversa tranquil·la amb els altres.

Temps hi haurà per a parlar de tot. Ara, per actualitat, em referiré a la notícia de l'imminent nomenament de l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, com a ministre d'indústria en substitució de José Montilla. Com a seguidor que era del programa Polònia de TV3 he rigut moltes vegades amb les paròdies que afectaven al señor Clos i per descomptat amb les referides a tots els altres personatges.

Respecte al nomenament de Joan Clos com a ministre els comentaris han anat en una doble direcció: en primer lloc s'ha criticat la maniobra pel que representa (com va fer Maragall en el seu moment) de donar una empenta a l'hereu polític de l'alcalde per a afavorir la seva candidatura a les properes eleccions municipals. A mi això em sembla absolutament lícit i aquest procedir no és exclusiu del PSC.

D'altra banda, l'oposició ha criticat durament la gestió de Joan Clos i del seu govern municipal. Òbviament aquest espai i la meva manca de qualificació en la matèria no permeten fer una anàlisi exhaustiva, i només puc donar la meva visió personal com a veí de Barcelona que vaig ser durant vint-i-tres anys i visitant ocasional que sóc ara.

Hi ha moltes coses que s'han fet a Barcelona que no m'agraden i això em passa també amb el meu poble, però el balanç per a mi és absolutament positiu. Barcelona continua tenint els mateixos racons per on m'ha agradat passejar sempre i al mateix temps s'ha obert fantàsticament a la mar i ha dignificat enormement tots els seus barris. Continuaré rient amb les paròdies d'en Joan Clos al Polònia i gaudint de la ciutat com fins ara.