L'abstenció
Un no se n'adona i entra al bloc i veu que ja han passat nou dies des de la darrera cosa que va escriure, el 13 de juny. Mentrestant ha passat un estatut i un president ha dit que no hi tornarà i alguns continuen dient les mateixes barbaritats de sempre...i ha entrat l'estiu precedit per núvols de pols del desert empastifant-ho tot mentre totes les forces polítiques de Catalunya comencen a esmolar les espases per a la llarga campanya que s'acosta.
¿Es farà a fons una reflexió seriosa sobre el fet que més de la meitat de la població d'aquest país no hagi anat a votar? i ¿Es variaran les estratègies polítiques per tal d'aconseguir reduir l'abstenció? Ens manca, suposo, una caracteritació fidel dels abstencionistes, que poden respondre en el cas del darrer referèndum als següents tipus:
a) Els que ho han de ser per força o quasi (malalts, viatgers de darrera hora, no inscrits, etc.)
b) Els que ho són d'una manera militant, per oposició rotunda al sistema.
c) Els instal·lats en el confort del dia de platja o del que sigui que es justifiquen amb un "el resultat està cantat...de mi no dependrà...".
d) Els que, per principi, passen totalment.
e) etc.
Però, a més, segur que hi ha un tant per cent important que creu sincerament que la dinàmica política i social només compta amb ells en molt concretes ocasions i se sent utilitzat quan se li demana que voti i completament oblidat un cop ja ha votat, mentre percep que el que s'anomena classe política és quelcom totalment aliè al ciutadà d'a peu.
No m'atreveixo a quantificar cada tipologia, però crec que el procés de reflexió del per què d'aquest percentatge superior a la meitat s'ha d'emprendre d'una manera ràpida i rigorosa per part de tots, sense partidismes de cap mena.