L'últim home que parlava català

Ahir, a l'AVE, tornant de Madrid, vaig acabar L'últim home que parlava català, la novel·la amb què en Carles Casajuana ha guanyat el darrer Premi Ramon Llull. És un llibre que recomano i no només als que podem estar interessats o amoïnats per allò que el títol suggereix o a qui l'hi interessi tot el que hi ha al voltant de la creació literària sinó a qualsevol lector, perquè la història està ben construïda i les relacions entre els personatges tenen prou interès per elles mateixes.

El que m'interessa ara, perquè té molt a veure amb una de les meves dèries, és transcriure el que a la pàgina 87 diu, o més ben dit, pensa, un dels personatges, en Rovira:

"Els universitaris de seguida es passen al castellà, sobretot els que han fet dret. És molt difícil servir un ordenament jurídic escrit en castellà i seguir estimant i parlant bé el català. Els estudiants de dret surten de la facultat buscant el mínim pretext per engolar la veu i arrencar a parlar de circunstancias atenuantes i de vicios de procedimiento."

En continuarem parlant.

(La foto és d'Eduard Comellas, al diari Avui)