El debat de l'estat de la nació

Acabo d'arribar de Barcelona, un viatge alleujat per l'aire condicionat del cotxe, mentre fora del vehicle la temperatura supera els trenta graus i la xafogor és insuportable. L'últim tram l'he fet escoltant la intervenció d'en Duran i Lleida al debat de l'estat de la nació (l'única i indisoluble segons el Tribunal Constitucional). No sé si ho he comentat alguna vegada, però -és una apreciació sens dubte poc fonamentada- Duran sempre m'ha transmès una certa imatge de tensió temperamental, en la línia de la caricatura que d'ell fan els del Polònia. En tot cas avui li he sentit (i no és la primera vegada) un discurs seriós i brillant, de molta densitat política, especialment pel que fa als efectes de la sentència del TC. Crec que és de justícia deixar aquí el meu humil reconeixement.