Primer pas: un nou ministre

No ha estat una mala sortida. Aparentment Zapatero no l'ha fet fora, és a dir, no ha cedit a les pressions del PP, però Bermejo ha plegat. La veritat és que la situació era difícilment sostenible després de l'episodi de la cacera, i amb ell de ministre les perspectives de diàleg i concertació, en la línia del que he vingut exposant, eren magres.

De Francisco Caamaño només sé el que he anat llegint aquests dies, però em sembla molt positiu que els polítics catalans que van tractar amb ell quan es negociava l'Estatut el deixin ben parat. La capacitat de diàleg que tothom reconeix al nou ministre és una qualitat bàsica en temps difícils i si a més va unida a un tarannà simpàtic, encara millor.

L'entesa personal, l'empatia o la química, com vulgueu dir-li, és fonamental a l'hora de debatre o negociar. Per allunyades que estiguin les posicions de partida, sempre existiran més possibilitats d'acord si la relació personal funciona, i si l'acord no s'aconsegueix, sempre quedarà una porta oberta per a reprendre el diàleg. Si el senyor Caamaño aconsegueix mantenir la seva reconeguda capacitat professional amb les condicions per a la negociació que també li reconeixen, tindrem molt de camí avançat per a arribar a la reforma en profunditat que la Justícia exigeix.

De tota manera, i com ell mateix va dir apel·lant al sentit de la responsabilitat dels jutges, caldrà que tots els demés hi posem damunt la taula la millor predisposició per a entendre'ns.

Després de la vaga de jutges: i ara què?

Quins han estat els efectes de la vaga de jutges del passat dia 18 de febrer? El que molts demanem, això és, que amb vaga o sense es cerqui la concertació imprescindible per a fer la reforma inajornable de l'Administració de Justícia en general, sembla que no interessi massa. Crec que ara no és moment de continuar amb el debat sobre si la vaga procedia o no. No podem eternitzar-lo i, en tot cas, hi ha coses més importants a fer.

Són diverses les propostes que s'han formulat de cara a emprendre la reforma mitjançant un procés de participació de tots els agents implicats i on l'advocacia ha de jugar un paper molt significatiu. És cert que el moment polític no ajuda gaire, però també és cert que als polítics, del govern i de l'oposició, se'ls ha de demanar sempre un sentit de la responsabilitat que no pot subordinar-se a l'amor propi o al circ mediàtic.

L'espectacle resulta lamentable en veure que la resposta del ministre a la vaga és anunciar una nova norma que prohibeixi que els jutges en tornin a fer i que l'oposició continua enrocada en la crítica a la monteria dels senyors Garzón i Bermejo. Un cop ja ens hem indignat o divertit prou amb els fets que s'han anat succeint darrerament, cal pensar en el problema existent i cercar vies per a avançar i jo penso que el millor camí és implicar tots els partits polítics amb representació parlamentària per tal que comencin a fer-ho. Estic convençut de que els advocats poden assumir amb entusiasme el paper de dinamitzadors d'aquest procés i que tots els que tenen coses a dir s'hi implicaran.

Ignoro, com és natural, quin serà el desenllaç més o menys anecdòtic dels temes més mediàtics de què abans parlava, però crec que el que realment interessa a tothom és propiciar una solució als problemes de fons, i això només es pot fer treballant-hi de manera efectiva. A veure si és veritat.

El PP i el ministre Bermejo

Després d'escenificar una compareixença de tots els seus dirigents amb la voluntat d'evidenciar una unitat interna que el dia a dia desmenteix, el Partit Popular ha dit que el ministre Bermejo (a la foto) és el major problema de la Justícia i n'ha demanat la dimissió. Això no és nou i ja comencem a estar acostumats a que es critiqui durament ministres de justícia, fiscals generals de l'Estat, membres del Consell General del Poder Judicial, magistrats i jutges. Ho fan els tiris com abans ho havien fet els troians, o ho fan els troians com abans ho havien fet els tiris, que no sé ben bé a qui li escau cada nom.

És lamentable que la cúpula o les cúpules de la Justícia siguin protagonistes d'un show mediàtic permanent on reben la puntuació i les propostes d'exclusió dels polítics i els mitjans de comunicació, mentre tants pocs esforços es dediquen, en general, a resoldre els problemes, començant pels que en pròpia carn perceben els ciutadans del carrer que són els primers afectats pel funcionament de l'Administració de Justícia.

En aquest sentit resulta especialment greu el pas que ha fet el PP en anunciar el trencament del Pacte per la Justícia i de la interlocució amb el Ministeri mentre continuï al seu front el senyor Bermejo. Teníem la vaga dels jutges i ara tindrem la vaga de diàleg del Partit Popular. ¿No podríem entre tots asserenar el debat?

Recordo que de menuts quan discutíem amb algun altre xiquet la discussió acabava moltes vegades amb una sentència breu i duríssima que -afortunadament- tenia uns efectes també breus en el temps: "Pa mai amic", que en rapitenc volia dir que no seríem amics seus mai més. Esperem que el seny torni a tots els intervinents i que s'aconsegueixi d'una vegada començar a resoldre els problemes de la Justícia, perquè sospito que l'única manera de fer-ho és parlant-ne entre tots.