Reflexions innocents
Ha plogut. Ha plogut prou com per a que les conques internes de Catalunya surtin de la situació d'excepcionalitat 2 i passin a la d'excepcionalitat 1, i això significa que ara ja es podran omplir piscines, regar jardins, rentar cotxes...Innocentment penso que, sent així, i afegint a més que el desglaç continua i els vaixells comencen a descarregar aigua al port de Barcelona, potser no cal que agafin aigua de l'Ebre i que, com a primer pas, ens estalviem tots plegats gastar 180 milions d'euros i tenir tot un territori emprenyat fent una canonada que la situació actual ja no justifica. Com a mínim penso, també innocentment, que podríem fer cas als experts de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua que demanen una moratòria per tal de veure com acaba la cosa. Penso massa innocentment.
Tinc el consol de la música d'Eva Dénia Trio cantant Les amoureux des bancs publics, d'en Brassens i pensant que el poeta de Sèta estaria d'acord amb les meves reflexions innocents.
