Discriminació lingüística

En utilitzar el català, com a llengua romànica que és, ens trobem amb un problema que no existeix, per exemple, en anglès: estem fent servir un idioma de gènere en què els articles, substantius, adjectius i pronoms poden ser masculins o femenins. Durant molt temps no s'ha donat cap importància a aquest fet, però és evident que cal cercar fòrmules que, en la línia d'aconseguir la igualtat, evitin la discriminació que apareix implícita en molts textos.

La utilització de les formes masculina i femenina, o sigui les formes dobles, és, d'entrada, la via més idònia, però, certament, pot arribar a ser farragosa i, al meu entendre, s'hauria de combinar imaginativament amb d'altres solucions, com són, per exemple, les formes genèriques o les expressions despersonalitzades, les formes abreujades, etc.

Em sembla positiva la redacció actual de l'article 7 de la Llei 29/2002, del 30 de desembre, primera llei del Codi civil de Catalunya, que amb l'enunciat "Tractament del gènere en les denominacions referides a persones" estableix el criteri general de que "En el Codi civil de Catalunya, s'entén que les denominacions en gènere masculí referides a persones inclouen dones i homes, llevat que del context se'n dedueixi el contrari". No cal dir que aquest criteri el faig meu pel que respecta a aquest i els altres blogs amb què trafego.

Cal tenir imaginació a l'hora de redactar i estic convençut que poc a poc anirà calant un llenguatge que contempli la igualtat entre sexes. Per la part que em toca, espero que disculpeu les errades pròpies de l'aprenentatge.