És possible un gran acord per l'Ebre?
La lectura dels blocs ebrencs evidencia profunds desacords i desqualificacions a tort i a dret. Hom fa trinxera i s'hi llança a l'atac o es defensa amb virulència, segons com vagi la cosa. Tota proposta genera automàticament una oposició i ens queda sempre pendent el gran debat territorial que senti les bases del que volem o necessitem: hi ha ferides obertes, recents, i poca cosa es fa que ajudi a tancar-les.
La primera pregunta és: podem continuar així? podem permetre'ns el luxe d'un territori dividit pel que fa a un aspecte tan important com és la preservació dels recursos propis? Jo penso que no.
La segona pregunta seria: entenen els ciutadans de les Terres de l'Ebre que els que tenen la possibilitat de fer-ho no es posin d'acord sobre les qüestions importants? Crec que no ho entenen.
La tercera pregunta és la que dóna títol a aquest post: és possible un gran acord per l'Ebre?
Un dels aspectes més rellevants pel que fa al tram inferior de l'Ebre és la determinació d'un règim de cabals que garanteixi el bon estat del riu. Sense perjudici de que hagi de ser després el Pla de Conca el que el fixi en el marc de tota la demarcació hidrogràfica, és bàsic que des del territori es faci una proposta única. Doncs bé: això s'aconseguí amb l'acord de totes les administracions, organismes i entitats integrades a la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre i s'aprovà el 8 de març de 2007, i s'aconseguí de l'única manera en què es pot avançar: parlant-ne, escoltant-nos mútuament, debatent amb estudis científics damunt la taula.
Si s'aconseguí aprovar una proposta sobre cabals, es poden aconseguir moltes més coses. Cal treballar per un acord que arribi a establir el màxim consens possible i cal fer-ho des d'aquí, amb la clara voluntat -que no nego a ningú- de preservar el que tenim per a nosaltres i per als nostres fills.
Aquest és el gran repte. Aquesta és la gran responsabilitat que tenim tots els que hi estem implicats. Més enllà de les circumstàncies político-electorals, canviants per la seva pròpia naturalesa, hi ha el compromís amb les Terres de l'Ebre i la seva gent. El camí no és fàcil, però s'ha de fer: defensant el present i mirant al futur.
PEP tu saps que si que és possible un acord però no es vol, és molt rendible desqualificar a Ciu o a Roig , Sancho, Bel. No t'enganyes, el tema de l'aigua té més partidaris de continuar la baralla que de solucions. L'Ebre és condemnat a mort per part de Aragó i pel creixement de Barna. EL PSOE I PSC saben que quan ho necessiten tindran aigua, la desembocadura els preocupa poc,el model de creixement de Barna no difereix del de Valencia. Ells creen el problema i ells no volen la solució, que passaria per distribuir creixement i recursos .No volen distribuir ni creixement , ni recursos.
ResponEliminaa voltes crec que la única solució és la independència... no de Catalunyta o dels Països Catalans, sinó de les Terres de l'Ebre de tots els altres!
ResponEliminaperò difícilment podem tirar endavant quan els nostres polítics no van tots a una en temes d'importància vital per al futur del nostre territori, més enllà de qualsevol color polític.
la veritat és que no sé què hi podem fer. potser esperar a la propera generació de polítics, però segurament després ja serà massa tard...
Seria bonic un acord entre tothom, o com a mínim tenir un debat seré i respectuós,
ResponEliminaperò amb el model de política salsarosa que tenim no es possible,
Avui en dia prima massa la "escenificació" per sobre de la realitat,
dissortadament és el preu que estem pagant per viure en un món mediàtic, on 20 segons de tele sembla que ho siguen tot,
Els blogs són llocs interessants per llegir lo que pensen altres persones,
la cara negativa es que baix l'anonimat es pot escriure lo que mes d'un no tindria "d'allonces" de dir a la cara
Seguint el fil de "si es possible un acord per l'EBRE" i recordant l'acord importantíssim pres per a les TTEE el 8 de març del 2007 dins de la comissió de sostenibilitat,
per una vegada "en teoria" la societat de les TTEE, els representants del govern espanyol del ministeri de mediambient, che, els representants del govern català, la conselleria de mediambient, aca, conselleria d'agricultura, etc... ens van ficar d'acord,
amb el vist i plau de tothom, confederación hidrogràfica del ebro inclosa, tenim una proposta de cabals ambientals i un pla integral per al delta de l’Ebre
Però en que s’ha traduït aquest acord?
Totes les parts implicades se creuen realment aquest acord?
O van estar d’acord perquè “tocava” i després cada un fa lo que li convé?
Hi ha voluntat real de tirar endavant aquell acord amb tots els ets i uts que implica?
Van arribar a un acord molt important i que hem de defensar, però la realitat és que el govern espanyol, la Che, els departaments d’agricultura d’Espanya i Catalunya i fins i tot les pròpies comunitats de regants del territori, estan actuant totalment d’esquena a aquell acord,
La PROPOSTA DE CABALS SE LA PASSEN TOTS PEL FORRO,
no tenen cap intenció de tirar-la endavant per molt “acord” que van subscriure el 8 de març
De les inversions previstes en el Pla integral, tenim molts estudis, però estudiant mos quedem, Poques coses concretes hi ha i tot i que abans que fer les coses, sempre cal ser caute i estudiar bé el tema, propostes concretes que es podien aplicar, no s’estan fent per FALTA DE “VOLUNTAT” de qui ha d’invertir que són el govern espanyol i català
Hem d’estar contents i orgullosos d’aquest acord del 8 de març, però no deixar-mos enlluernar perquè arribar a acords que quan s’ha acabat la reunió cada un torna a casa seua i després fa lo que mes li convé, realment no són acords reals, són acords de cara a la “galeria”
I a la “galeria” es on esta la gent que mira i es desenganya de vore que de lo que es diu i promet, a lo que realment es fa, hi ha un abisme
Avui un company de feina m’ha dit la típica frase que em fica els pels de punta “és que tots són iguals, al menos en lo PP t’ho diuen a la cara i punt i ja saps que tens que fotre canya”,
Això es tradueix en que la gent es queda a casa el dia de les eleccions perquè se senten enganyats,
perquè es fan molts “acords” i declaracions que després són fum, no tenen continuïtat.
Personalment valoro molt l’esforç personal de les persones del territori implicades en aquest acord, els avanços fets són importants però no els suficients,
no m’agradaria que s’entengués el meu escrit com una critica destructiva a la feina feta,
m’agradaria que s’entengués com un element de reflexió
“ acords SI, debat SI, respecte amb totes les propostes SI”
però a l’hora “ realitats TAMBÉ, creure’s els acords TAMBÉ”
i sobretot PORTAR-LOS A LA PRÀCTICA
perquè sinó la gent que creu en aquests acords, si ni tan sols veu “voluntat” per tirar-los endavant, es desenganyen, es desmotiven, se queden a casa i apliquen la màxima “CONTRA Franco viviamos mejor”,
La gent que vota com a borregos, tan los hi fa si les coses es fan o no, ells voten com lo burro que gira a la noria,
Però la gent que no vota com a borregos, que són els que fan decantar la balança normalment, es desmotiven si tot se queda en paraules i acords de galeria,
Això no es positiu per a que les coses avancen, només serveix per a tenir un altre cop polítiques totalitàries com la del PP, de pensar-ho se me fiquen los pels de punta
susanna