Ingrid Bethancourt
La fotografia del costat la vaig fer el desembre del 2005, a París. Baixàvem de la Place du Tertre, a Montmartre, i ens vam trobar amb una manifestació que demanava l'aliberament d'Ingrid Bethancourt, retinguda per la guerrilla de les FARC des de feia temps.
Han passat més de dos anys des d'aleshores, dos anys en què m'han passat coses bones, altres molt bones i algunes de dolentes. Quasi vuit-cents dies, que per a l'ex-candidata colombiana han estat de privació de llibertat, d'allunyament no desitjat de la família, els amics ...
La pancarta que es veu darrera de les noies que tocaven el tambor diu "FARC-Uribe.- No més excuses.- Un acord humanitari ara", però no ha estat fins fa unes setmanes que la mediació del President de Veneçuela, Hugo Chavez, començà a fer possible l'alliberament dels segrestats, els darrers aquesta mateixa setmana. Ingrid, que sembla tenir una salut enormement delicada, encara no ha estat alliberada.
El conflicte colombià és complex i no és motiu d'aquest escrit analitzar-lo. Com en tota situació semblant, tot pot ser justificat, perquè sempre hi ha greuges que retreure a l'altra part, i Ingrid Bethancourt no és l'única persona privada de llibertat pels uns o els altres a Colòmbia. Però el seu cas, com molts de semblants, et fa reivindicar, potser ingènuament, com les noies dels tambors i els demés manifestants a qui ens vàrem unir aquella tarde d'hivern a París, que calen acords humanitaris per a evitar tants i tants patiments innecessaris.
El que sobta més és que, precisament, aquesta persona estava fent molt per millorar la situació de 'tot' el país, per tant em sembla totalment injust el tema, encara que sembla que hi ha gent que porta més anys i tot segrestada. Sovint les crueltats no es dirigeixen contra els responsables, sinó contra els qui fan esforços per arranjar els temes, cosa que fa pensar molt, vegis Gandhi, Rabin i d'altres.
ResponElimina...o l'Ernest Lluch, a casa nostra.
ResponEliminajo penso que no tot pot ser justificat, ni molt menys, com, per exemple, aquest tipus de segrest.
ResponEliminaCoincideixo amb tu, Júlia. Però ja saps que tota actuació reprobable pot trobar (en molts, no en mi) justificació per una causa subjectivament justa, que esisteix, a les dues bandes, en tot procés de confrontació.
ResponElimina