Com buidar la casa

Aquests dies m'he posat a endreçar coses a casa i he constatat el que ja em temia: amb els anys vas acumulant un munt d'objectes la majoria dels quals tenen una vida útil (per a tu mateix) absolutament efímera. No parlo d'allò que s'ha espatllat irremeiablement i que té un destí clar al corresponent contenidor d'escombraries o a la deixalleria municipal. Parlo de coses encara utilitzables però que no uses i que acaben fent nosa. N'exposo, sense ànim exhaustiu i sense que l'ordre signifiqui res, una relació per categories:

1.- Allò que guardes per a quan tinguis nets: cadiretes per al cotxe (que possiblement no serviran per no estar homologades), el bressol, trones, una enormitat de joguines...

2.- Cintes de vídeo en format Beta o VHS que no has tornat a veure des de fa segles i que no tenen cap mena de valor ni t'interessen, discs de vinil i cassetes en la mateixa situació.

3.- Mobles que en el seu moment van ser substituïts per d'altres i que ni t'agraden ni téns on posar-los.

4.- Electrodomèstics de diferent pelatge, que funcionen però no utilitzes.

5.- Roba que no t'has posat els darrers cinc anys.

6.- Objectes diversos que t'han anat regalant o que has comprat en moments de fervor consumista i que dormen entaforats a qualsevol altell.

Etc., Etc. Fixeu-vos, en tot cas, que no parlo de llibres.

Sí que saps què fer amb la roba, per exemple, perquè hi ha organitzacions que la recullen, i a vegades téns la sort de poder donar algun objecte a algú que coneixes i que casualment el necessita, però aquí s'acaba tot. Em consta, però, que a d'altres llocs periòdicament la gent monta paradetes a la porta de casa i dóna o canvia allò que no vol, però aquí no en tenim la costum. També hi ha webs d'intercanvi o donació però amb un àmbit territorial massa extens.

Avui he trobat a Internet una iniciativa interessant: la de la regidoria de Medi Ambient de Reus que ha creat un espai virtual (http://www.reus.cat/medi_ambient/donocanvionecessito) circumscrit a l'àmbit de la capital del Baix Camp. Ignoro si això existeix a les Terres de l'Ebre.

Vergonya de la societat consumista-fetitxista en què vivim on tanta gent no disposa del mínim imprescindible: a vegades somnio amb una casa buida, que permeti tornar a començar pràcticament de zero equipant-la amb allò que realment necessitem i ens agrada, sent dominador de l'espai i no un dominat pel contingut.