Madrid m'agrada

Madrid m'agrada. M'agrada passejar pels seus carrers, viure la vida dels seus barris, beure i picar a les seves tasques, tafanejar a les seves llibreries. M'hi trobo bé.

Més enllà de la impertinència d'algun taxista si et sent parlar en català amb qui t'acompanya, més enllà del culte als símbols del què és insígnia l'enorme bandera rojigualda de la plaça de Colón, més enllà dels altaveus de la caverna mediàtica, aquest Madrid que és en part un poble gran on tothom és de fora, m'agrada.

Mentre em cruspia uns xurros banyats en xocolata en una terrassa de la plaça de Jacinto Benavente, -llàstima de la fatxada de l'edifici on hi ha el Centro Gallego- el dissabte llegia la columna "El dedo en la llaga" que escriu Javier Ortiz (http://www.javierortiz.net/) al diari "Público" on, amb el títol "El agua de Valencia", deia:

"...ya va siendo hora de que se aborde con seriedad y franqueza lo que hay detrás de las reivindicaciones valencianas sobre el agua. No se puede construir un modelo económico basado en el agua donde la hay tan escasa. Más y más campos de golf, más y más césped, más y más piscinas, hoteles, urbanizaciones, cultivos de regadío… Es un disparate.

Ahora Aragón quiere plantar una especie de Las Vegas en medio de su propio desierto, con la tira de casinos y hoteles. Va a necesitar agua a raudales para poner todo ese monstruo en condiciones. Al Ebro no le va a quedar ni una gota excedentaria."

Tret de la darrera frase (és obvi que al nostre Ebre ja no li queda ni una gota excedentària des de fa molts anys) i tant que el posava el dit a la nafra! i en passar per La Cibeles recordava aquell 11 de març de 2001 en què ens vam manifestar per Madrid, omplint el Paseo del Prado i el carrer Alcalà amb la participació inestimable de tants i tants madrilenys que ens van fer costat.

I és que és això: Madrid és la COPE i El Mundo, l'anticatalanisme furibund de quatre que tenen mitjans per a escampar-lo confonent moltes vegades a gent de bona fe, però també és tants i tants que t'acullen obertament, que sempre estan a punt per a recolzar una causa justa, que se saben de memòria cançons de Raimon o de Llach o que -ho he vist- s'esforcen per llegir en català Martí Pol o la Rodoreda.

Ja ho he dit: Madrid m'agrada.