Assuts i navegabilitat

Sempre he tingut els meus dubtes sobe la navegabilitat de l'Ebre, al menys pel que fa a una navegabilitat a l'europea (canals francesos, Rhin, Danubi) molt diferent de la que ha estat tradicional al riu. L'Ebre té un règim mediterrani, molt allunyat del de la majoria dels rius europeus i no es poden fer miracles.

Durant anys s'han invertit quantitats importants en treballs de dragat i condicionament de les ribes, però el resultat ha estat minso, quan no equiparable a l'odisea de Sísif amb la pedra, i absolutament desproporcionat amb relació al cost. Després de tot això semblava que s'imposava el criteri d'adaptar la navegabilitat al riu i no a l'inrevès, però recentment la Cambra de Comerç, donant ressó a una iniciativa empresarial, ha tornat a posar el tema d'actualitat.

Es tracta, pel que sembla, de construir diversos assuts al tram inferior del riu. Els assuts permetrien instal·lar minicentrals elèctriques (a l'assut de Xerta ja n'hi ha una) i a més, en retenir l'aigua farien navegables els trams compresos entre assut i assut, elevant el nivell de l'aigua i conseqüentment augmentant el calat.

A ningú se li amaga que la rendibilitat esparada del projecte rau en la producció d'electricitat i en la urbanització més o menys intensa de trams de la riba del riu, acompanyada, pel que sembla, per l'obertura de dos canals de navegació, des del riu cap a La Ràpita i L'Ampolla, amb la urbanització de les zones adjacents als canals.

Els arguments contra tot això poden ser de tot tipus i se'n destaquen els de caràcter biològic (conservació de la fauna i flora bàsicament) en la línia determinada per la Directiva Marc de l'Aigua, però n'hi ha d'altres com el de l'altíssima inversió necessària (d'entrada amb recursos públics) i els de caràcter hidrogeològic que em comentava aquesta tarda un amic expert en la matèria: la construcció dels assuts no faria més que agreujar considerablement els riscs derivats de les grans crescudes de l'Ebre.

L'any 1907 van baixar per Tortosa uns 20.000 metres cúbics per segon, amb els efectes per tots coneguts. Va ser una de les crescudes extraordinàries que es repeteixen cíclicament, en períodes pròxims als cent anys. Res la va aturar, però ara tampoc res aturaria una riuada semblant: la descàrrega brutal del Segre i el Cinca no podria ser continguda per Riba-roja (no gaire gran i quasi sempre proper al límit per necessitats hidroelèctriques) i els assuts no farien sinó incrementar els desastrosos efectes.

Si és així, hi ha massa coses a la vora del riu, fruit de la pèrdua de la por ancestral a les riuades, com per a fer experiments: cases aïllades, trames urbanes, el polígon de Campredó, assentat ell mateix en una zona d'ullals. L'Ebre paeix amb petits desastres les crescudes ordinàries inferiors als 3.000 metres cúbics per segon. ¿Què passaria amb crescudes de 10.000, 15.000 o 20.000 metres cúbics per segon, excepcionals però possibles com la de 1907?