TV3 i la crosta nacionalista

S'està escrivint molt aquests dies sobre TV3 a propòsit del tancament pel govern de Francisco Camps del repetidor de La Carrasqueta. No vull ara insistir en el tema en si mateix, tret de recordar la possibilitat d'ajudar a Acció Cultural del País Valencià a pagar la multa imposada.

També s'ha parlat a bastament de la crosta nacionalista que segons alguns té TV3. Que consti que -poc televident que sóc- si mantinc alguna fidelitat com a espectador és a TV3 i sobre tot al Canal 33, però això, des d'un punt de vista proper a la sociolingüística no em priva de poder ser crític, sobre tot quan moltes vegades veiem la televisió pública del Principat com si fos una televisió de tots els Països Catalans. Així que anem a parlar de suposades crostes, nafres o esgarranys:

1.- A TV de Catalunya mai han sabut, pogut o volgut tenir clar del tot l'abast geogràfic de l'àmbit de notícies nacionals. No només en els darrers temps. De sempre. Les notícies de Múrcia o Espinosa de los Monteros es donaven i es donen com si fossin tan nostrades com les notícies de Vic o Girona.

2.- Amb la qüestió meteorològica es feien i es fan certes gosadies. El segon mapa que sol aparèixer és prou eloqüent, però se li dóna sempre una repassada ràpida, tret de quan hi ha forts aigüats al País Valencià o ha nevat al Puigmajor.

3.- Tenim, de sempre, als entranyables Pere Codonyan, Empar Marco i Margarida Solivelles que aporten algunes pinzellades de l'actualitat del profund nord, el profund sud i el profund est, però com també ho fan els corresponsals a Madrid, Euskalherria, París o Londres. Ningú -si no m'erro- parla habitualment des de la Franja de Ponent, Andorra o L'Alguer.

4.- Descaradament -i sóc culer- si juga el Barça amb el Mallorca, el Llevant o el València, TV3 discrimina entre l'equip nostre i els altres, amb certes dosis de simpatia paternalista envers els dos primers equips esmentats. Aquí s'evidencia enormement la manca de voluntat de construcció nacional de "la teva".

5.- En ocasions es fa alguna conyeta respecte del parlar del País Valencià o les Illes, com si del Coll de Balaguer cap a ponent i migjorn o de la línia de costa cap a llevant parléssim com parlem perquè no arribem a més o perquè volem fer gràcia.

6.- Quan es fan desconnexions "comarcals" realment es fan desconnexions "provincials", però de les quatre províncies. Que jo sàpiga no es fan desconnexions a la Catalunya Nord, Les Illes o el País Valencià. Els soferts i militants espectadors de Catarroja, per exemple, ¿no deuen tenir un sentiment d'irrealitat en veure que no poden assabentar-se del què passa a l'Horta de València però poden donar lliçons dels petits esdeveniments quotidians de Reus?

7.- S'ha de tenir més cura amb la llengua que es parla, però a més tots els accents haurien de tenir presència suficient (és molt minsa) pel que fa a presentadores i presentadors i veus en off.

8.- S'ha de potenciar totes les manifestacions culturals o tradicionals, en sentit ampli, des dels castells (que cada cop m'agraden més malgrat que a les Terres de l'Ebre no en fem) fins a la pilota valenciana (que trobo espectacular) o les Falles, sense caure, com sovint es fa, en un cert etnocentrisme que porta a que sembli que es menysprea allò que no és propi del Principat.

Etc., etc.

O sigui: hi ha molt camí a fer si es vol que TVC sigui una televisió que realment doni servei a tots els territoris de parla catalana i estic convençut que els que la fan deuen patir tensions de tot ordre. Necessita millorar i és feina de tots fer el que es pugui per tal que millori i que tothom, a Vall de Roures, a Banyuls, a Felanitx, a Novelda, a Les Escaldes, a l'Alguer o a Berga, la reconegui plenament com a pròpia. La resta de catalanoparlants que veuen cada dia la Televisió de Catalunya s'ho mereixen. Més encara els amics del País Valencià a qui es vol privar de continuar veient-la.

Ànims! Primer a aconseguir que es torni a veure arreu. Després a millorar-la entre tots.