Dissabte de desembre

Anit va tornar el mestral, amb fúria, batent contra tot, i aquest matí hi havia un munt de taronges en terra. Les hem recollit, avantçant-nos al moment òptim i en farem suc, que les mandarines ajudaran a endolcir. Ja no feia vent i el cel estava entelat per núvols, amb aparents senyes de mestral dalt dels Ports i al frau del riu.

Hem caminat una bona estona a pas viu per la ribera, amb la gossa entrant i sortint continuament de la séquia, corrent amunt i avall encuriosida per tots els sorolls i totes les olors.

Uns canyuts fets al punt i l'anguila fumada han precedit la paella que hem regat amb ví de Vilalba. Hem dinat tard i en acabar hem assistit a l'espectacle de les muntanyes i els núvols reflectint-se a l'aigua dels camps d'arròs, amb aquesta llum màgica de tardor que, quan ja s'anuncia la nit, és un regal fugisser.

Després, l'ensopiment que propicia la migdiada i en fer-se fosc un cop d'ull a un llibre, llegir el correu i escriure quatre lletres escoltant música. Res més. No és molt?