Nadal

És impossible escapar del Nadal. Hi ha el Nadal dels creients i hi ha el Nadal dels consumistes, però hi ha també un tercer Nadal, laic si voleu, on al marge de les celebracions religioses o el tràfec comercial les famílies es retroben i la gent es torna més amable, com si per uns dies hom trobés encertat sortir una mica de la cuirassa i exterioritzar els afectes.

Les salutacions ja no es limiten a un simple bon dia o adéu, sinó que van acompanyades del Bon Nadal o Bons Nadals. Són els dies en què el pas de puça de Santa Llúcia ja és pas de pardal, a l'espera del pas de dimoni: el dia es va allargant imperceptiblement.

Ens agrada ser a casa, amb fred al carrer si pot ser, i les sobretaules dels dinars s'allargassen fins a l'hora del sopar:

- jo només prendré fruita, que estic tipa.

- jo ni això.

Venen els records i especialment els de la infantesa, la veritable pàtria de l'home, com deia Rilke, i aquests dies de Nadal intentem recuperar el que sentíem i vivíem aquells nadals de quan érem xiquets. Ho hem reviscut en els ulls meravellats dels nostres fills, però ens esforcem per tornar a la nostra infantesa: el pessebre que fèiem amb els iaios, les nadales desafinades, la il·lusió de la nit de Reis.

Tanco els ulls i em veig, xiquet, "set anys la cara ben neta, ulls oberts, camisa nova", movent les figuretes del pessebre, amb la molsa enfarinada i les muntanyes de suro, una nit de Nadal de fa molts anys i recordo tots aquells que seien al voltant de la taula i ara ja no hi són.

En obrir els ulls, que s'humitegen encara que un no vulgui, torno a la pantalla de l'ordinador per a desitjar a qui llegeixi això un bon Nadal.