Bon any 2008

Tempus fugit. La imperícia tecnològica de qui això escriu impedí, per confussió de botons al comandament del televisor, seguir en directe les dotze campanades amb la imatge de la torre Agbar. Els nervis van fer que mentre tot Catalunya anava engolint rítmicament els grans de raïm, els meus estimats companys de vetllada es veiessin obligats a contemplar les imatges d'una película -no em demaneu quina- que el Canal 33, aliè a cerimònies de calendari, emetia en aquells moments.

Quan amb el maleït comandament vaig aconseguir tornar a la imatge de la fàl·lica edificació barcelonina, tot estava consumat. Havíem canviat d'any i era impossible coordinar la ingestió raïmera dels assistents. Vaig pensar que a la meva manera havia fet una darrera aportació als desastres tecnològics i logístics del 2007.

Tempus fugit. Ningú es banya dos cops al mateix riu i les flames retratades a la llar de foc de casa són irrepetibles, nascudes i mortes a l'instant de ser capturades per la càmera. Encetàvem l'any i ara ja portem quasi vint hores de 2008. Que sigui bo per a tots.