Gaza

Aquest vespre he trobat casualment el meu llibre d'Historia Sagrada (Editorial Luís Vives, 1961). Suposo que és el que fèiem servir al col·legi a Elemental o Medio (cursos que no sabria ubicar exactament en relació als d'avui en dia). Fullejant-lo, m'he aturat a la lectura titulada "Agar e Ismael": Sara, esposa d'Abraham, es queixa al seu marit de que Ismael, fill del mateix Abraham i l'esclava Agar, feia befa d'Isaac, el fill de Sara i el patriarca, i li demana que expulsi a l'esclava i el seu xiquet, perquè "no está bien que el hijo de la esclava herede con el mío".

Abraham, "viendo que tal era la voluntad del cielo" li dona a l'esclava pa i aigua i l'envia a Egipte amb Ismael. Edificant història, sens dubte, tot i que, com és sabut, a Isaac li anà d'un pèl, amb suspense i tot, no morir a mans de son pare.

A Egipte Ismael creix, es casa amb una natural del país i "llegó a ser padre de los árabes ismaelitas, conocidos también en la historia con el nombre de sarracenos".

Aquesta nit, al telenotícies, els sarracenos de Gaza es manifestaven a les fosques contra el bloqueig imposat pel govern d'Israel. La situació és dramàtica, perquè totes les reserves estan pràcticament exhaurides. Des de fa molts anys els palestins viuen un autèntic calvari, amb una part molt important d'ells expulsats de la seva terra com Ismael i sa mare, i això que es coneix com la comunitat internacional és incapaç de tornar-los-hi la dignitat.

¿S'acabaran les minses reserves de gas-oil que permeten funcionar precàriament els hospitals? ¿Entrarà finalment menjar a la franja de Gaza? Esperem que la voluntat del cel -que no sempre ha de ser tan cruel- aturi els patiments de tantes Agars i tants petits Ismaels.