29 de gen. 2008

Andorra


Feia dies (vuit) que no penjava res al bloc. Això va com va. Ara, però, vull explicar que el cap de setmana passat vaig ser a Andorra, on vaig constatar un cop més la bellesa dels paisatges de muntanya, dels quals el petit estat no té certament el monopoli, perquè en trobes al llarg de tota la serralada, des d'Euskal Herria fins les Alberes. Poca neu, però veure aparèixer en coronar una carena la serra del Cadí, val la pena.
A Andorra la Vella, a Ca la Conxita, he menjat uns peus de porc a la brasa sublims i uns musclos petits, de la mar del Nord, fets a la llauna com els caragols de Lleida, que a mi -que sóc de terra de musclaires i que xalo d'allò més quan menjo musclos grassos del país just acabats d'obrir al vapor- em van semblar excepcionals.
El passeig vespertí pels carrers atapeïts de gent, em portà, seguint les indicacions rebudes, a un petit oasi situat a la part vella de la capital del Principat. Allà hi ha una de les dues llibreries que em van dir que existeixen a Andorra la Vella. La puça, fent honor al seu nom, és una llibreria xicoteta, d'aquelles que copses de seguida que no serveixen per a fer-se ric, sinó que les ha obert algú que estima els llibres. Vaig remenar i vaig carregar, com sempre.
Entre els llibres que vaig comprar a La puça hi ha les traduccions al català de l'anomenada Trilogia de Marsella, de Jean-Claude Izzo, de qui ja he parlat en altres ocasions en aquest bloc. Les traduccions han estat fetes per Lluís Maria Todó, la qual cosa ja és tota una garantia, i les ha publicat Límits, una editorial andorrana que es destaca per la seva qualitat en treure al mercat textos inèdits en la nostra llengua, tant d'autors consagrats (Michel del Castillo, Jack London, Joseph Conrad, Andreï Makine ...) com d'altres menys coneguts.
Aquella estona a la petita i tranquil·la llibreria era un miratge enmig de la gentada que discorria pels carrers comercials de la vila, entrant i sortint de les botigues o badava davant dels aparadors. Hi ha qui després m'ha dit:
- Ets un cas, anar a Andorra i comprar llibres!
Incorregible que sóc, com la llibretera de La puça.

4 comentaris:

  1. No es coneix pels llibres Andorra, però preferisc una llibreria menudeta però de la manera que ho expliques potser sigue un dels reductes d'autencitat andorrans.

    Per cert, entre els gustos que compartim està Brassens.

    ResponElimina
  2. Mira, tenim una llibreria en comú...

    Conec el llibreter ;)

    Quantes coincidències....

    ResponElimina
  3. La veritat és que dóna goig anar a aquestes llibreries on l'important són els llibres i no l'altra infinitat de coses que s'han anat afegint amb els anys... ja no dic tant la part de "papereria" (llapis, gomes i clips) que em sembla molt bé, com la part d'altres objectes que no tenen res a veure amb l'ofici de vendre llibres, com els discs compactes, les clauers i d'altres ensopides andròmines alienes a la parada.
    És extrany trobar aquelles llibreries de pel·lícula on el caliu et fon només entrar i un homenet amable et diu i es preocupa pel que vols.
    A La Ràpita (d'on jo sóc) no n'hi han d'aquestes llibreries...
    Hauriem de fer una puça rapitenca!

    Per cert, pots canviar l'enllaç del teu bloc a fruits de la terra, ja que ja no funciona.
    El nou bloc es el que enllaço en aquest comentari. Gràcies.
    Espero passar per aquí sovint ara que he descobert que la terra té un nou espai a la xarxa de la ebresfera.

    ResponElimina
  4. És cert, Cadafal: sóc brassenià convençut i m'agrada trobar gent molt més jove que jo que també ho sigui.
    Mela: moltes coincidències.
    Demiürg: Canvio el link. D'acord, com amb Cadafal, pel que fa a les llibreries que ens agraden.

    ResponElimina