El blocaire noctàmbul

Estic assegut davant l'ordinador a les dues de la matinada, escoltant el Friday night in San Francisco, el silenci de la nit trencat únicament pel somort soroll del teclat i el punteig de les guitarres. Acabo de llegir unes pàgines més del llibre que m'ocupa aquests dies primers del 2008: "Fa mil anys que sóc aquí", de Mariolina Venezia (La Campana), i mentre el llegeixo no puc evitar que em vingui constantment a la memòria "Terres de Salabror", de Teresa Bertran. L'odisea dels pagesos de la Basilicata italiana al llarg de les generacions, recorda la dels pagesos del Delta que conta la Teresa. Ambdues ho fan centrant-se en les dones, personatges de pedra picada en medis tan hostils com les aspres terres del sud de la bota i el delta salvatge guanyat per a l'home amb suor i patiments.

Sopant amb els amics, de picadetes, en un bar d'un dels carrers que moren al port, hem parlat de quasi tot. També del ví blanc dolç amb que vàrem acompanyar el foie la nit de Cap d'Any, un ví excel·lent de Banyuls de la Marenda que fa l'amic Pere Becque. I hem parlat dels blocs, del fet de seure davant la pantalla i escriure el que et passa pel cap -o pel cor-. Per què? per a qui?

Reconec que això del bloc aconsegueix vèncer la mandra que sempre he tingut per a escriure. Escric, en primer lloc, per a mi, per a llegir-me, com una forma d'ordenar els pensaments i materialitzar els sentiments, però mentiria si no digués que m'agrada que algú llegeixi el que escric i que aprofito la tecnologia per a verificar quan accedeixo al bloc quants han passat per les meves pàgines, quants s'han aturat una estona, quants han deixat un comentari.

Perquè també es tracta, en definitiva, d'establir complicitats amb els demés. D'explicar què sento i què penso.

En aquesta nit d'hivern mediterrani, en mig d'aquest silenci que continua sent trencat només pel tecleig dels dits però ara amb la companyia de Rachmaninov -eclecticisme musical del blocaire noctàmbul- em ve a la memòria allò que cantava Raimon i que jo escoltava, fa segles potser, en la fredor d'un pis compartit a Cartagena:

"m'invente sol un amic per parlar,

per recordar records, velles històries,

per retrobar el que a ciutat es perd

entre els neons, el tràfec i les boires"