7 de març 2008

Isaias Carrasco


Avui no parlaré de llibres ni de res que no sigui la mort d'Isaias Carrasco, el treballador i ex-regidor socialista d'Arrasate que ha estat assassinat fredament per ETA. Sento una profunda tristor pel patiment de la seva família i els seus amics i una enorme ràbia en veure que encara es produeixen fets com aquests.
Estimo Euskalherria, ho he dit moltes vegades, i crec que és un país que no es mereix tant dolor. No vull sentir ara cap interpretació política i temo les que es faran amb clares intencionalitats per part dels uns i els altres. Quid prodest?
Em dol la mort de l'home, el treballador, la persona. Cap idea justifica el vessament de sang. Cap ni una. Mai.
Que els que l'estimaven trobin el consol que necessiten en aquests moments tan durs.

1 comentari:

  1. Totes les morts són lamentables, la covardia d'anar a cercar les víctimes més fàcils d'atacar, com en aquest cas, encara pitjor. De què es podia considera 'símbol' aquest senyor?

    ResponElimina