Aznar i els caragols

Volia escriure sobre els disbarats que diu José María Aznar parlant de l'Irak, quan comenta que la situació "no és idíl·lica però és molt bona", i lligar-ho amb la crua realitat que viu el país, amb misèria i mancances de tot tipus, i amb les dades que de les víctimes d'ahir donava l'agència Reuters segons el diari Público: 7 xiquets morts i 7 de ferits per projectils de morter; 3 policies morts per una bomba; 7 suposats membres d'Al Qaeda morts per les tropes USA; 3 cadàvers sense identificar trobats a diferents zones de Bagdad; 4 cadàvers més trobats a Madaen; 1 mort i 13 ferits per bomba en un mercat de Bagdad; 3 morts i 6 ferits per una bomba en una carretera a Bagdad; 3 morts i 45 ferits per una bomba a Mosul; 1 mort per bomba a Iskandariya; 7 ferits per bomba en un control militar a Bagdad; 2 morts a trets a Baiji. Segons les mateixes fonts, el dilluns, en un atemptat amb bomba a Kerbala van morir 52 persones i 70 més resultaren ferides, però el senyor Aznar diu que la situació és molt bona.

He acabat donant simplement les dades, perquè no cal cap comentari. Les declaracions que comento contrasten amb les veus càlides de Sílvia Comes i Lídia Pujol que aquesta nit de març em canten la vitalista història que va escriure Prévert dels dos caragols que van a l'enterrament, on deia que "Les histoires de cercueils/C'est triste et pas joli". Em refugio en Prévert i els seus caragols per a fugir de les històries de taüts de l'Irak i de la desvergonya amb què parlen els que les van provocar ara fa cinc anys.