I ara què?

Els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya són els que són i ara s'ha de veure on condueixen. Sense perjudici d'afinar en l'anàlisi tal com vagin passant els dies, aquestes són les meves primeres impressions sobre el que els resultats electorals representen:

1.- Quasi la meitat de l'electorat no ha votat. Ja vaig parlar d'això en comentar els resultats del referèndum de l'Estatut.
2.- CIU és la força més votada pels catalans, la que compta amb més partidaris, la guanyadora, però no ha assolit els ambiciosos objectius que es proposava.
3.- ICV-EUiA és l'única força política -entre les fins ara parlamentàries- que ha augmentat significativament, en nombre de vots i escons.
4.- Un 3 % dels votants s'ha aliniat clarament contra la major part dels partits tradicionals en votar Ciutadans.
5.- La majoria dels votants donen suport als tres partits que integraven el govern catalanista i d'esquerres.
6.- El PP resisteix, però s'ha quedat a la vora de passar a ser la cinquena força parlamentària per nombre de vots i escons.
7.- L'efecte Montilla no ha donat els resultats que alguns preveien o, dit d'una altra manera, s'ha vist minvat en perdre el ganxo que per a d'altres sectors dels votants representava l'efecte Maragall.
8.- ERC consolida el seu espai electoral, perdent part dels votants incorporats a les anteriors eleccions.

Amb els números a la vista, diverses són les possibilitats que s'ofereixen per a formar govern:

1.- Un govern de CIU amb el recolzament puntual d'altres partits: difícil per quant el nombre d'escons (48) és escàs a aquests efectes i donaria lloc a un govern molt afeblit. Pot haver qui pensi, però, que des del govern espanyol aquest escenari no es veuria malament.
2.- Un govern CIU-ERC. Els números donen 69 escons, que és majoria absoluta. El caire netament nacionalista d'aquest govern deixaria una oposició bàsicament no nacionalista i diluiria les propostes de caràcter social progressista d'ERC a qui no crec que pugui interessar-li perdre l'electorat d'esquerres que ha anat incorporant al seu projecte. Gran part de l'electorat conservador i tèbiament catalanista de CIU tampoc ho entendria.
3.- Un govern CIU-PSC. No crec que el PSC, per molt que possiblement aquesta fórmula comptaria amb el vist i plau de Madrid, estigui per deixar de constituir-se en alternativa com a força d'esquerres més votada. ERC i ICV podrien capitalitzar clarament l'estar a l'oposició a aquest govern.
4.- Un macro govern CIU-PSC-ERC: aquí valdria el que ja he dit abans. La pretesa justificació de ser convenient per a desenvolupar l'Estatut no sembla correcta, ja que no estem en un supòsit d'emergència nacional. A més: o realment els programes socials de les tres forces polítiques són dificilment conciliables o ens han estat enganyant a tots durant la campanya.
5.- Un govern tripartit PSC-ERC-ICV EUiA. Tant nefast -diuen alguns- que ha estat el govern catalanista i d'esquerres i resulta ara que la ciutadania vota als que els van integrar tornant a donar-los per suma aritmètica la possibilitat de governar. Per a mi és la conseqüència més clara dels resultats electorals, que permetria continuar les actuacions començades i iniciar les programades durant els darrers tres anys.

El nou govern catalanista i d'esquerres, que comptaria amb el suport de 70 dels 135 escons del Parlament hauria de tenir clares, però, una sèrie de consideracions:

1.- Disposar el que calgui per tal d'evitar els episodis, més o menys anecdòtics, que van portar a la convocatòria d'eleccions anticipades.
2.- Establir una forma clara d'integració de les propostes de les tres forces polítiques per tal de tenir una acció de govern unitària. El govern, més enllà dels que l'integren, ha de ser un.
3.- Reequilibrar la composició del govern atesos els resultats electorals obtinguts per cadascuna de les forces que l'han d'integrar.
4.- Afavorir l'actuació com a bloc de la gran majoria del Parlament de Catalunya, -això inclou evidentment CIU-, en la difícil tasca de desenvolupament de l'Estatut i en tots els grans temes que afecten el País.

En continuarem parlant.