Pierre le maquis

Aquests dies, a estones perdudes, rellegeixo José Agustín Goytisolo. Vull parlar ara del poema que anomena com el títol d'aquest escrit: "Pierre le maquis". El poeta explica el viatge que va fer a Aix en Provence en busca de Pierre o Pedro, un exiliat antic combatent de la resistència a França, a qui porta una carta i una ampolla de Fundador, però no el troba. Per a mi la lectura és moltes vegades com un cistell de cireres, que n'estires una i en treus unes quantes, i així, Aix en Provence em porta records d'una gasolinera tancada fins a les set del matí on vam haver d'aturar el nostre assedegat dos cavalls tornant de Turquia, ara fa molts anys, i també un viatge nocturn per l'autopista amb el director de cinema Costa Gavras en el cotxe del meu amic Carles.

Pero tornem als versos: el poema de Goytisolo acaba explicant al Pedro o Pierre a qui no ha trobat

"que de regreso ya hacia La Junquera
en un bistrot increible rodeado de gitanos
que hablaban catalán -cerca de Sète-
yo me bebí con ellos la botella
que para tí me dieron en Tortosa.
Fue a tu salud: lo juro. Aquella carta
creo que la he perdido" .

Sète per a mi, i tornem a allò de les cireres, és Georges Brassens i Paul Valéry, però el que ara plantejo és la història de la carta i l'ampolla de brandy -conyac sempre hem dit aquí- que Goytisolo portava des de Tortosa per a Pedro o Pierre (o Pere?). Qui li havia donat? Qui recordava l'exiliat des de Tortosa? De què parlava la carta?