Política ebrenca
Ha nascut un nou bloc, impulsat per l'incansable Manel Zaera, que pretén ser un espai obert a la participació dels polítics del territori. Es diu Política ebrenca. Fins ara hi han penjat escrits el diputat Francesc Sancho (CiU), el periodista Gustau Moreno i el deltebrenc Robert Bellaubí, també de CiU. Per referències hi apareix també Xavier Sabaté, Delegat del Govern a Tarragona (PSC). Ningú més tot i que suposo que se n'aniran afegint d'altres.En una entrada anterior jo em preguntava retòricament si és possible un gran acord per l'Ebre. Òbviament penso que sí, tot i que ara no es el millor moment, quan les eleccions estan a un mes vista i el que interessa és buscar els punts febles de l'adversari per a colpejar amb contundència i, en tot cas, diferenciar al màxim les ofertes polítiques. Per això -entre d'altres coses- no he escrit res des del 13 de gener (data per cert de referència per al debat a Tortosa).
Sóm un territori menut on acabes coneixent a tothom i tens amics de tots els colors. És tan difícil posar-se d'acord en els temes fonamentals que ens afecten com a ebrencs? És evident que no hi ha forces polítiques de disciplina exclusivament ebrenca. Aquí tots els partits són sucursalistes, tinguin on tinguin la casa mare, i no dic que pugui ser d'una altra manera, però en temes que tenen un evident component territorial, on cadascú defensa els interessos de casa seva, es fa imprescindible defensar els nostres.
Hem assistit al llarg dels darrers anys a diversos episodis on el nexe disciplinari amb la direcció dels partits ha fet acatar amb més o menys entusiasme postures de difícil acceptació per la seva militància ebrenca. Algún polític de les Terres de l'Ebre ha entonat el mea culpa, i això ho valoro positivament. Errare humanum est, i jo erro molt sovint. Hem d'agafar tots consciència de que en certes matèries no trobarem amics en els que potser són correligionaris (de l'Aragó, del País Valencià o d'on siguin), perquè ells actuaran amb una òptica de territori -del seu- i haurem d'establir llaços de consens fins on sigui possible amb els altres ebrencs, amb els què, pel que fa a la resta de l'oferta política, podrem discrepar tot el que calgui.
Els grans temes territorials són "qüestions d'estat" que no haurien de ser arma electoral al menys pel que fa als seus aspectes bàsics. La força de les Terres de l'Ebre rau en la fermesa amb què es defensin per part dels seus ciutadans.
Ingenuïtat? Molts diran que sí. Jo encara no em desanimo.
tant de bo t'escolten los polítics de casa nostra!
ResponEliminaa vore si este bloc nou, com a mínim, serveix per a que comencen a dialogar entre ells (per alguna banda s'ha de començar!)
la veritat és que seria una llàstima si els polítics d'altres colors no s'acaben afegint al projecte (una altra oportunitat perduda?, esperem que no!)
No et desanimis, benvolgut Pep, encara que cada cop, lo del aigüa pinta pitjor.
ResponEliminaNo et vaig donar les gràcies tal com calia el dia de la signatura de llibres a Vallderroures, estava tant nerviosa...Ahir vaig veure a l'altre blocaire amic, Octavi Serret, a la tele ( "l'hora del lector"), defensant els escriptors ebrencs i em va vindre a la memòria aquell dia. Nosaltres hem de defensar les nostres terres i ells, amés a més, la llengua catalana, ja saps com està allí l'assumpte. A la Franja es parla català i el castellà es parla a tot arrèu! Tranquilos, hombre, tranquilos! Em va agradar molt conèixer a la teva dona, dona-li una abraçada com les que tu li dones, aquest cop de part meva i digue-li a l'Igual, que ànims, que els escriptors ebrencs estaven a la tele, a les maletes plenes de llibres que portava l'Octavi. De veritat que vaig veure el seu "Faules mamíferes" a la pila que tenia per a mostrar! No el van deixar... Bon Sant Jordi a tots. Teresa Bertran