Menorca i dues manifestacions

Recentment he tingut ocasió de conèixer l'illa de Menorca i en quatre mesos hi he estat dos cops. Val a dir que jo ja havia vist l'illa fa molts anys, des de la mar, camí de Tunísia, quan vaig passar a poques milles del Cap de Cavalleria, però no hi havia anat mai, i la temptativa d'entrar al port de Maó (Mô com ells diuen), de tornada de Sidi Bou Said, va ser frustrada per una respectable tramontanada que ens va fer desistir i trobar refugi i descans a Porto Colom.

Menorca és completament diferent de les altres illes Balears i Pitïuses. Sembla ser que el vent que baixa per la vall del Roine i es carrega d'humitat al llarg del Golf de Lleó fa que hi plogui més. El paisatge és verd i a l'interior de l'illa no es troba aquella semblança amb el secà de les Terres de l'Ebre que pots constatar a Mallorca, per exemple. Menorca, a més, i així ho posava en evidència l'economista Sergi Marí a "El retard virtuós", s'incorporà més tard que les altres illes a la indústria turística, i d'aquesta manera evità caure en els disbarats que s'han fet arreu. El resultat és que s'ha preservat d'una manera important el paisatge, amb la complicitat dels pagesos menorquins, que sempre han tingut un respecte considerable envers la terra.

En tornar de Menorca constato que al Territori s'han fet dues manifestacions: una ahir dissabte, en defensa de les tradicions (bous, caça del tord en barraques...) i contra les actuacions mediambientalistes (Xarxa Natura 2000, etc.). Hi van anar de 500 a 1.000 persones, segons les fonts, convocades per diferents entitats -algunes amb molt pes sobre tot a la zona del Delta-, i amb els auspicis, segons es comenta, dels partits polítics que en el seu moment no es van oposar al transvasament de l'Ebre.

L'altra manifestació -potser fora més correcte dir-ne concentració- s'ha fet avui convocada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre, centrant-se principalment en l'oposició al canal Xerta-Riu Sénia pel que pot representar de porta oberta al transvasament d'aigua de l'Ebre cap al sud. Segons TV3 hi ha anat gairebé un centenar de persones.

He de dir que jo no hauria anat a la manifestació d'ahir, amb la que únicament comparteixo -com no estar-hi d'acord!- un dels postulats, que advocava genèricament per la dignitat de les Terres de l'Ebre, si mal no recordo, però els altres punts que es defensaven, o em resulten aliens o -el rebuig a les actuacions ambientalistes, per exemple- en sóc contrari. En tot cas, els manifestants, atrets per la totalitat del missatge o per punts molt específics del que es reivindicava, tenen -faltaria més- el dret de manifestar-se, tot i que considero que atesos els precedents de multitudinàries manifestacions a les Terres de l'Ebre, el nombre d'intervinents era reduït.

Pel que fa a la concentració d'avui de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), sembla que el nombre d'assistents era molt més minso. Sempre he dit que tot allò que afecta l'aigua de l'Ebre és fonamental. Penso també que s'ha d'anar amb molta, molta cura amb els nous regadius i que en ocasions s'actua per inèrcia, com si augmentar la possible superfície agrícola a regar fos, per principi, bo, quan hi ha moltes altres circumstàncies a tenir en compte. Això vol dir que entenc la preocupació de la PDE.

En tot cas també penso que s'ha de ser curós a l'hora de convocar la gent a manifestar-se i que els grandíssims èxits de convocatòria en ocasions passades no són prou -com s'ha vist- per a assegurar els èxits de convocatòria presents. Crec que s'ha d'administrar el calendari de mobilitzacions i s'ha d'aprofondir en un debat ampli i seriós sobre l'aigua del riu i el futur de les Terres de l'Ebre amb tots els que hi estan implicats.

La perseverança encomiable de la PDE en la lluita en defensa del riu -els hi devem molt- no obsta a que jo hagi tingut una sensació de tristor en veure aquest vespre les notícies a la televisió.