Persèpolis

Dimecres passat vaig acabar de llegir Persèpolis (Norma Editorial), de la iraniana afincada a França Marjane Satrapi. He trobat que els dibuixos amb els què conta la seva història l'autora (des que va nàixer a en l'època del Xa fins que marxà definitivament a Europa) són senzillament fantàstics. El blanc i negre que utilitza amb uns traços senzills però carregats d'emotivitat, permet explicar -moltes vegades amb la ingenuïtat de la xiqueta que Marjane Satrapi va ser- el dia a dia d'uns temps històricament plens de dramatisme però també de tendresa i somnis.

No he pogut veure la pel·lícula feta amb direcció i guió de Vincent Paronnaud i la pròpia Marjane Satrapi i música d'Olivier Bernet. En aquest racó de món resulta difícil veure cinema que no sigui comercial i, pel que sé, sembla que fins i tot a d'altres llocs més propicis no s'ha estrenat o ha estat poc temps a la programació dels cinemes. El mercat mana. De tota manera us en podreu fer una idea si aneu a la web http://www.persepolislapelicula.es/.

De moment us puc dir que el llibre és absolutament recomanable. Encara lamento més no haver pogut anar al lliurament del Premi Liberpress 2007 que es concedí a Marjane Satrapi a finals de l'any passat a Girona.

D'altra banda, al País Basc, pas a pas es va ofegant la veu política de l'esquerra abertzale, fins a deixar-la sense possibilitat de postular-se a les properes eleccions. No pot ser bo que milers de ciutadans es vegin privats dels seus referents polítics, que no hi hagi possibilitat de defensar unes idees en un parlament, que es prohibeixi manifestar-se, que es criminalitzi tan severament l'expressió de les opinions. A Euskal Herria, per a molts dels seus habitants les alternatives poden passar a ser o el silenci i la inactivitat o el Codi Penal, i això no duu enlloc. O sí: a una situació que no és en absolut desitjable. No s'ha de renunciar a cap esforç per a aconseguir que la confrontació tingui lloc per vies pacífiques, pròpies d'un estat de Dret.