L'optimisme d'Eliseu Climent

A La Contra de La Vanguàrdia d'ahir, Lluís Amiguet entrevistava Eliseu Climent (Llombai, Ribera Alta, 1940), editor, activista cultural i lingüístic, fundador d'Acció Cultural del País Valencià. A mi aquest home, que trobes sempre allà on es fa quelcom per la llengua i la cultura del País Valencià, em cau bé, molt bé.

La darrera vegada que el vaig veure, l'11 de setembre d'enguany, es passejava pels voltants del monument a Rafel de Casanova amb un somriure als llavis, saludant tothom acompanyat d'un grup de dolzainers que interpretaven músiques de la seva terra.

Transmet una imatge d'home de sòlides conviccions que es creix davant les dificultats.El titular destacat de l'entrevista era (tradueixo del castellà) "El català gaudeix d'excel·lent salut. I també a València!" i després de parlar una bona estona dels Borja, descarregava unes intenses dosis d'optimisme pel que fa a la llengua i la cultura del país i a la comunitat d'interessos i connexions universitàries, econòmiques i lingüístiques entre valencians, illencs, rossellonesos i catalans.

Climent deia que mai van tenir el català i la seva cultura tanta projecció com ara i des de la constatació de que tots els territoris tenen interessos coincidents i infrastructures a defensar conjuntament davant l'Unió Europea, exhortava els catalans a no deprimir-nos i a crear un espai de comunicació comú.

Si això ho diu un home que ha demostrat a bastament la seva lucidesa i que viu el dia a dia -de vegades duríssim- de la defensa de la llengua i cultura pròpies al País Valencià, el missatge t'ha de fer reflexionar que sempre pots veure la part positiva de les coses i et dóna forces per a continuar endavant malgrat els esforços per a evitar l'articulació dels pobles i sense perdre la consciència de que queda molt per fer.

Ara que està de moda el català emprenyat (amb prou raons per a estar-ho), Climent, des del seu optimista valencianisme pancatalanista de pedra picada, ens exhortava a deixar de celebrar patètiques derrotes i festejar -amb ells- les victòries del gran rei Jaume I. L'exhortació té una càrrega simbòlica evident.