Diumenge de tardor al Delta

Aquest matí de cel clar sense un núvol, un tractor navegava per la pàtina d'aigua de l'arrossar seguit d'un estol de gavines. El conductor del vehicle ha mirat per una fracció de segon al fotògraf accidental, demanant-se possiblement què hi havia d'extraordinari que mereixqués ser fotografiat en la realització monòtona d'una feina d'altra banda necessària.

Hi havia l'eixam de gavines percaçant els animalons diversos que els hi oferia el solc que deixava la màquina; hi havia l'aigua com un espill; hi havia un matí frescot i un cel blau; hi havia la imatge del treball de l'home que de fa quasi cent cinquanta anys ha anat donant forma a l'extraordinari paisatge dels camps d'arròs.

Què lluny quedava del tranquil matí del Delta la nostàlgica celebració a Madrid del 20-N i les amenaces de noves lleis que posin un cop més pals a les rodes dels esforços de normalització de la maltractada llengua en la què ara escric!