Avui s'ha celebrat a l'Audiència Nacional el judici contra Jaume Roura i Enric Stern, els dos joves gironins acusats del delicte d'injúries a la corona espanyola per haver cremat unes fotos dels reis. A mi, que no m'agrada cremar gaire coses, trobo que s'ha donat a l'assumpte una transcendència que no té i tot plegat em sembla exagerat. A més, tal com succeí amb l'afer de la portada de El Jueves, que d'haver passat gairebé desapercebuda ha estat vista fins i tot als deserts més llunyans de Mongòlia, a Catalunya quasi s'exhaureixen els llumins pels que han sortit al carrer en solidaritat amb els detinguts manifestant que ells també cremen fotos dels reis. Al pas que van les coses es corre el risc d'haver de celebrar els judicis al Santiago Bernabeu.
De tota manera avui vull parlar de l'acte del judici en si mateix, al menys del que he vist a la televisió pel que fa a l'ús del català pels dos acusats. El magistrat tenia una solució ben fàcil si no entenia el català: posar un intèrpret, ja que la llei permet que pugui actuar com a tal qualsevol que es manifesti qualificat per a la funció, fins i tot designat entre el públic de la sala.
En lloc d'aquesta solució fàcil i assenyada, el magistrat ha preferit fer conya (?) dient que ni ell ni la secretària judicial comprenien el que els acusats deien, i que millor que el fiscal formulés les preguntes procurant la resposta afirmativa o negativa, perquè és sabut que a tota la geografia "nacional" es comparteixen el sí i el no, excepció feta dels parlants d'euskera, com ha recordat a l'acte el representant del ministeri públic.
Qualsevol pot veure que és preocupant que un jutge jutgi sense entendre els acusats i per molt que fos cert que, com ha dit el magistrat, "un español de treinta años entiende y habla el castellano", amb les coses de menjar no s'hi juga i amb els judicis penals tampoc i hom té el dret a expressar-se en la llengua amb que transmeti millor el que vol dir. A l'Audiència Nacional ho fan els àrabs en àrab, els francesos en francès i els euskaldun en euskera, i els intèrprets fan la seva feina.
I no s'hi val dir que el tribunal està a Madrid, perquè l'Audiència Nacional té jurisdicció sobre tot el territori de l'Estat, fins i tot sobre aquest racó del nordest on darrerament tants llumins s'han encès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada