24 de març 2006

L'alto el foc d'ETA

Hola a qui ho llegeixi. Sóc absolutament nou en això i bo serà començar dient que ha estat gràcies al blog d'en Manel Zaera que m'he decidit a crear el meu. Començo precisament avui dia 23 de març de 2006, i escric això minuts abans que entri en vigor el cessament del foc acordat per ETA.

Ahir i avui he sentit molts polítics dient que ara comença una etapa esperançadora però molt difícil. Les èpoques convulses, com la que ara sembla -toquem fusta- que acaba, deixen en moltes persones un pòsit difícil d'eliminar. El dolor s'ha aferrat a l'ànima dels que han patit el terrorisme i s'expressa de moltes maneres.

És molt possible que, per a ser efectiu, el procés de pau que ara esperem que s'enceti hauria d'avançar com les eugues a les sénies, sense veure res més que el que hi ha al davant. Això és dur per a qui ha estat víctima d'un atemptat o ha perdut el marit, la dona, el fill o el pare a mans d'ETA i mai des de fora aconseguirem acostar-nos prou a tant patiment, ni podrem copsar la intensitat de la ràbia que es pot arribar a sentir.

L'avanç cap a la pau no podrà fer-se oblidant les víctimes però és il·lusori pensar que s'hi podrà arribar sense abordar la situació dels més de cinc-cents presos d'ETA i dels que tenen causes pendents amb la justícia. Les negociacions estrictament polítiques les han de fer els polítics, tot el ventall polític d'Euskadi, sense excloure a ningú i per això cal reincorporar a la legalitat jurídica l'esquerra abertzale. Però, a més, -no voler pensar-hi no ajuda gens-, s'haurà de parlar d'altres coses, amb respecte total a les víctimes i a la justícia però amb la generositat necessària per a assolir una pau efectiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada