Terres de Salabror
Confesso que quan el llibre va sortir em va passar per malla, que diem a La Ràpita. Com vaig explicar a l'anterior entrada d'aquest bloc, va ser el dia 5 de juliol que vaig comprar el llibre al de Llorenç, davant del mercat del meu poble i aleshores vaig tenir la confirmació de que l'encertava, perquè la senyora que me'l va vendre em va dir que l'havia llegit i que m'agradaria molt, mentre li espurnejaven els ulls.
Terres de Salabror és una història, però és també la història humana dels anys més durs de la nostra Ribera i de la nostra mar, una història de lluita constant contra totes les adversitats, en què es forjà el caràcter de la gent del Delta. Teresa Bertran, a qui no conec -o hauria de precisar "personalment" perquè el llibre ens mostra molt com és- mereix el meu agraïment per haver-me submergit en tot un món que estimo de manera especial. El seu llibre m'ha fet retrobar amb una gent i un paisatge que s'arrossega des del fons del temps i amb moltes expressions que són patrimoni nostre i que el lèxic globalitzat d'avui en dia arracona progressivament.
Des que vaig passar la darrera plana, que volia escriure al bloc parlant de Teresa Bertran i Terres de Salabror. No podia deixar passar aquesta primera tarda de vacances, a un Delta que s'ha mostrat grisós gairebé tot el dia, sense retre el meu petit homenatge a la feina de Teresa Bertran i a l'amor per les nostres terres i la nostra gent que regalima de cada pàgina del seu llibre.
Fa un temps que estic buscant el llibre, i no hi ha manera de trobar-lo, he de dir que soc de Reus, i que aquí no le buscat, pero lo que es allà, no el tenen en cap llibreria, em podries dir on trobar-lo?
ResponEliminaGràcies.
Olivia
Gràcies Pep per la teva amabilitat, has estat el nostre enllaç. Tinc ganes de veure't i parlar amb tu. Se de tu per la dona de l'escriptor ebrenc Josep Igual que ha rebut molt merescudament el premi Cristòfor Despuig, potser tindrem ocasió de cel·lebrar-ho per enéssima vegada, però aquest cop tots junts.
ResponEliminaBenvolguda Olivia, pots trobar el meu llibre Terres de salabror a Tortosa, a la Viladrich o a Amposta a La Gavina. De fet només l'he distribuit per les lliberies ampostines, rapitenques, tortosines i deltebrenques i sanjaumeres. Ara hauria de fer una altra edició, però no em veig en cor de distribuir-lo i encarregar-me'n jo i el meu home d'aquesta pesada faena. Els editors no se'n volen fer càrrec, com si em volguessin "castigar" per haver-lo editat jo primer( perquè estic segura que saben que el llibre està pràcticament exahurit i encara te demanda), ja veus què t'explico!
Espero que el trobis, si no és així, digue'm-ho que me'n guardo 25i un és per a tu.
Gràcies a tots dos i abraçades,Teresa