El debat de l'Estatut a TV3

Diumenge al vespre vaig seguir el debat sobre l'Estatut a TV3. Val a dir que jo ja tenia decidit el vot, que serà afirmatiu. M'he llegit el projecte d'Estatut que se sotmet a referèndum i penso que és un avanç important sobre el de 1979 en moltes coses. Reconec que m'hauria agradat més el sortit del Parlament el 30 de setembre, i comparteixo afectes, amistat i moltes coses amb gent que pensa votar no, cosa que respecto.

No esperava del debat televisiu res més que veure com s'establia la confrontació de raonaments entre uns i d'altres, i vaig procurar estar atent amb la màxima objectivitat possible, cosa difícil d'aconseguir.

En vaig treure diverses conclusions:

1.- Hi ha polític a qui no li van les distàncies curtes (més d'un).
2.- Hi ha polític a qui se li nota molt quan defensa quelcom que no s'acaba de creure (un segur i sent generosos, potser dos).
3.- Costa fer un discurs clar, moderat, respectuós i contundent alhora (algun se'n va sortir).
4.- Hi ha qui s'ha crescut en el procés viscut els darrers mesos i que, utilitzant el llenguatge de la boxa, possiblement hauria aconseguit un KO i més d'una victòria als punts.

Això és el que tenen els espectacles televisius i ja en vaig parlar en un comentari publicat en aquest bloc el dia 4 d'abril. Potser el que hauria calgut és una cosa menys distreta però més útil: fer una comparativa detallada entre l'Estatut de 1979 i el projecte que s'ha de votar el diumenge que ve.

Sé que els que propugnen el no (i no parlo dels que segueixen l'orientació del PP o altres corrents conservadores o centralitzadores) invoquen altres arguments, que van des de la impossibilitat d'acceptar les retallades al projecte enviat a Madrid a l'eventual hipoteca sobre les aspiracions a millorar que pot representar el nou Estatut si s'aprova. Ho respecto però no ho comparteixo. A mi em va bé obtenir un Estatut millor que l'actual aprofitant unes condicions polítiques i socials que qui sap quant tardaran en repetir-se, conscient que amb això no s'impedeix avançar en tot allò que calgui.

El diumenge no es tanca res.