2 de maig 2008

Reflexions ebrenques


Des del 13 d'abril -data del darrer post penjat aquí- han passat quasi 20 dies i moltes coses. Ha plogut una mica d'aigua i els embassaments de les conques internes de Catalunya estan més o menys al 25 %, i han plogut també moltes més coses. Moltes. I, encara que ningú m'ho demani, vull dir el que en penso:

1.- No em sembla correcte que les solucions s'imposin per Decret-Llei, sobre tot si ja se'n parlava en determinats cercles des de fa sis mesos.

2.- Fa mal que, parlant com tant es parla de participació, quan caldria que els afectats hi participessin no se'ls té en compte per a res.

3.- No és just que per la via dels fets consumats se'ns presenti com uns insolidaris si gosem criticar aquells fets. La gent de l'Ebre hem estat i som solidaris i no consentiríem que ningú passi set.

4.- Em preocupa que molta gent de les Terres de l'Ebre se senti decebuda (amb raó) pels partits a qui van votar. La pèrdua de confiança en els partits polítics i els seus representants costa molt de recuperar. M'esvera sentir "tots són iguals", perquè no és veritat.

5.- No m'agrada que ens forcin a posicionar-nos en blanc i negre, sense cap possibilitat de matisos. La situació a què hem arribat impedeix el debat seriós i amb rigor.

6.- M'amoïna que al Decret-Llei es parli d'altres possibles transvasaments si les circumstàncies ho exigeixen.

7.- Trobo que és desproporcionat que es faci una despesa de 180 milions (suposo que finalment en podrien ser molts més) per a una obra que diu el Decret-Llei que serà provisional (no ho tenim garantit), i que és possible que ja no calgui quan estigui feta.

8.- No m'agrada que la despesa sigui a descomptar de les anhelades inversions que esperem a Catalunya via Disposició Addicional Tercera de l'Estatut.

9.- És tot un símbol que les inversions públiques més importants a les Terres de l'Ebre des de fa molt temps hagin de ser la descontaminació de l'embassament de Flix i la canonada del transvasament a Barcelona. Les nostres reivindicacions de sempre reben fons amb compta-gotes.

10.- No m'agrada que hi hagi coses que es callin abans de les eleccions i que després s'imposin.

11.- Em sap molt greu que molts tinguin ara a Pedro Arrojo o Narcís Prat com a enemics de les Terres de l'Ebre. No s'ho mereixen en absolut i els hi devem molt.

12.- No em sembla correcte que molts aprofitin la terbolor de les aigües per a veure què pesquen.

13.- Em fa sentir molt malament veure un cop més que no som capaços de cercar el que ens uneix -com a experiència positiva destaco la reunió convocada el passat dia 24 a la Cambra de Comerç- i ens entestem a burxar en allò que ens pot separar.

Gran part del mal ja està fet. Serem capaços de sortir-nos-en?

1 comentari:

  1. totalment d'acord amb tu, i molt especialment en el darrer punt... esperem que, malgrat tot, ens en puguem sortir, units, tot i que la cosa no pinta gens bé...

    A banda, crec que és normal que la gent opine que "tots són iguals"... el problema de veritat, però, no és de les persones-politics sinó dels partits polítics, que és més que evident que han perdut tots (els partits, no les persones!) el nord i el sentit de l'ètica

    la veritat que no sé com acabarà tot plegat...

    :_(

    ResponElimina