Reflexions ebrenques
Des del 13 d'abril -data del darrer post penjat aquí- han passat quasi 20 dies i moltes coses. Ha plogut una mica d'aigua i els embassaments de les conques internes de Catalunya estan més o menys al 25 %, i han plogut també moltes més coses. Moltes. I, encara que ningú m'ho demani, vull dir el que en penso:
1.- No em sembla correcte que les solucions s'imposin per Decret-Llei, sobre tot si ja se'n parlava en determinats cercles des de fa sis mesos.
2.- Fa mal que, parlant com tant es parla de participació, quan caldria que els afectats hi participessin no se'ls té en compte per a res.
3.- No és just que per la via dels fets consumats se'ns presenti com uns insolidaris si gosem criticar aquells fets. La gent de l'Ebre hem estat i som solidaris i no consentiríem que ningú passi set.
4.- Em preocupa que molta gent de les Terres de l'Ebre se senti decebuda (amb raó) pels partits a qui van votar. La pèrdua de confiança en els partits polítics i els seus representants costa molt de recuperar. M'esvera sentir "tots són iguals", perquè no és veritat.
5.- No m'agrada que ens forcin a posicionar-nos en blanc i negre, sense cap possibilitat de matisos. La situació a què hem arribat impedeix el debat seriós i amb rigor.
6.- M'amoïna que al Decret-Llei es parli d'altres possibles transvasaments si les circumstàncies ho exigeixen.
7.- Trobo que és desproporcionat que es faci una despesa de 180 milions (suposo que finalment en podrien ser molts més) per a una obra que diu el Decret-Llei que serà provisional (no ho tenim garantit), i que és possible que ja no calgui quan estigui feta.
8.- No m'agrada que la despesa sigui a descomptar de les anhelades inversions que esperem a Catalunya via Disposició Addicional Tercera de l'Estatut.
9.- És tot un símbol que les inversions públiques més importants a les Terres de l'Ebre des de fa molt temps hagin de ser la descontaminació de l'embassament de Flix i la canonada del transvasament a Barcelona. Les nostres reivindicacions de sempre reben fons amb compta-gotes.
10.- No m'agrada que hi hagi coses que es callin abans de les eleccions i que després s'imposin.
11.- Em sap molt greu que molts tinguin ara a Pedro Arrojo o Narcís Prat com a enemics de les Terres de l'Ebre. No s'ho mereixen en absolut i els hi devem molt.
12.- No em sembla correcte que molts aprofitin la terbolor de les aigües per a veure què pesquen.
13.- Em fa sentir molt malament veure un cop més que no som capaços de cercar el que ens uneix -com a experiència positiva destaco la reunió convocada el passat dia 24 a la Cambra de Comerç- i ens entestem a burxar en allò que ens pot separar.
Gran part del mal ja està fet. Serem capaços de sortir-nos-en?
totalment d'acord amb tu, i molt especialment en el darrer punt... esperem que, malgrat tot, ens en puguem sortir, units, tot i que la cosa no pinta gens bé...
ResponEliminaA banda, crec que és normal que la gent opine que "tots són iguals"... el problema de veritat, però, no és de les persones-politics sinó dels partits polítics, que és més que evident que han perdut tots (els partits, no les persones!) el nord i el sentit de l'ètica
la veritat que no sé com acabarà tot plegat...
:_(