Reflexions innocents

Ha plogut. Ha plogut prou com per a que les conques internes de Catalunya surtin de la situació d'excepcionalitat 2 i passin a la d'excepcionalitat 1, i això significa que ara ja es podran omplir piscines, regar jardins, rentar cotxes...Innocentment penso que, sent així, i afegint a més que el desglaç continua i els vaixells comencen a descarregar aigua al port de Barcelona, potser no cal que agafin aigua de l'Ebre i que, com a primer pas, ens estalviem tots plegats gastar 180 milions d'euros i tenir tot un territori emprenyat fent una canonada que la situació actual ja no justifica. Com a mínim penso, també innocentment, que podríem fer cas als experts de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua que demanen una moratòria per tal de veure com acaba la cosa. Penso massa innocentment.

Tinc el consol de la música d'Eva Dénia Trio cantant Les amoureux des bancs publics, d'en Brassens i pensant que el poeta de Sèta estaria d'acord amb les meves reflexions innocents.

Persépolis: la pel·lícula

Acabo d'arribar de la sala petita de l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa, de veure la pel·lícula Persépolis. Ja fa unes setmanes vaig escriure en aquest bloc sobre el llibre de Marjane Satrapi. La pel·lícula no m'ha defraudat: tant els dibuixos de l'autora, com la música d'Olivier Bernet i la direcció de la pròpia Satrapi i Vincent Paronnaud, que també van escriure el guió, m'han semblat excel·lents.

La nota negativa: erem només 12 espectadors. Demà la tornen a projectar a les 19 h.

La nit pre-estival invita ara a la lectura lleugera: "La noia dels seus somnis", de Donna Leon. Una altra història del comissario venecià Guido Brunetti. La música que ara escolto? Paolo Conte. La beguda que m'acompanya? a manca de prosecco, una grappa Francoli mentre per la finestra oberta entra l'aire suau de maig.

Reflexions ebrenques

Des del 13 d'abril -data del darrer post penjat aquí- han passat quasi 20 dies i moltes coses. Ha plogut una mica d'aigua i els embassaments de les conques internes de Catalunya estan més o menys al 25 %, i han plogut també moltes més coses. Moltes. I, encara que ningú m'ho demani, vull dir el que en penso:

1.- No em sembla correcte que les solucions s'imposin per Decret-Llei, sobre tot si ja se'n parlava en determinats cercles des de fa sis mesos.

2.- Fa mal que, parlant com tant es parla de participació, quan caldria que els afectats hi participessin no se'ls té en compte per a res.

3.- No és just que per la via dels fets consumats se'ns presenti com uns insolidaris si gosem criticar aquells fets. La gent de l'Ebre hem estat i som solidaris i no consentiríem que ningú passi set.

4.- Em preocupa que molta gent de les Terres de l'Ebre se senti decebuda (amb raó) pels partits a qui van votar. La pèrdua de confiança en els partits polítics i els seus representants costa molt de recuperar. M'esvera sentir "tots són iguals", perquè no és veritat.

5.- No m'agrada que ens forcin a posicionar-nos en blanc i negre, sense cap possibilitat de matisos. La situació a què hem arribat impedeix el debat seriós i amb rigor.

6.- M'amoïna que al Decret-Llei es parli d'altres possibles transvasaments si les circumstàncies ho exigeixen.

7.- Trobo que és desproporcionat que es faci una despesa de 180 milions (suposo que finalment en podrien ser molts més) per a una obra que diu el Decret-Llei que serà provisional (no ho tenim garantit), i que és possible que ja no calgui quan estigui feta.

8.- No m'agrada que la despesa sigui a descomptar de les anhelades inversions que esperem a Catalunya via Disposició Addicional Tercera de l'Estatut.

9.- És tot un símbol que les inversions públiques més importants a les Terres de l'Ebre des de fa molt temps hagin de ser la descontaminació de l'embassament de Flix i la canonada del transvasament a Barcelona. Les nostres reivindicacions de sempre reben fons amb compta-gotes.

10.- No m'agrada que hi hagi coses que es callin abans de les eleccions i que després s'imposin.

11.- Em sap molt greu que molts tinguin ara a Pedro Arrojo o Narcís Prat com a enemics de les Terres de l'Ebre. No s'ho mereixen en absolut i els hi devem molt.

12.- No em sembla correcte que molts aprofitin la terbolor de les aigües per a veure què pesquen.

13.- Em fa sentir molt malament veure un cop més que no som capaços de cercar el que ens uneix -com a experiència positiva destaco la reunió convocada el passat dia 24 a la Cambra de Comerç- i ens entestem a burxar en allò que ens pot separar.

Gran part del mal ja està fet. Serem capaços de sortir-nos-en?