Les bienveillantes
El dia 11 de desembre vaig comprar a Sète un exemplar de l'obra guanyadora del premi Goncourt 2006: "Les Bienveillantes", de l'escriptor americà Jonathan Littell (Nova York, 1967), que visqué a França quan era jove i resideix actualment a Barcelona, editada per Gallimard. És un llibre escrit en francès, amb nou-centes pàgines d'una lletra atapeïda, que he acabat de llegir fa una setmana. Em van dir que la traducció al català o al castellà no sortiria fins al 2008 (suposo que l'avançaran).
Al llibre, un antic alt oficial de les SS alemanyes explica el paper que va jugar, com tants d'altres, a la tragèdia de la guerra i diu: "No em penedeixo de res. Vaig fer la meva feina." Això ja ens dona una lleugera idea de la duresa del text, que fa que t'hagis d'aturar més d'una vegada i agafar aire, alternar-lo amb una lectura més amable o, simplement, quedar-te reflexionant sobre la condició humana.
El doctor en Dret Maximillian Aue, que és qui explica els fets en primera persona, et porta a capbussar-te no només en la barbàrie, sinó en quelcom pitjor: el fet que la barbàrie no era pròpia només dels assassins nats sinó inherent a tothom: cadascú feia la seva feina, en molts casos aïlladament innòcua, contribuint al resultat final. Al costat dels qui ordenaven l'extermini hi havia els que no s'hi oposaven, els que callaven, els treballadors ferroviaris que desviaven els trens cap a les estacions sense retorn, els funcionaris que prenien les filiacions, els metges que dictaminaven qui estava en condicions de treballar i qui no, el personal que netejava els vagons de bestiar d'excrements humans i retirava els cossos dels que no havien resistit el fred del viatge sense menjar ni aigua, els que se'n beneficiaven de les escasses propietats dels deportats, els directors d'empresa que rebutjaven com a mà d'obra els presoners massa febles, els que fabricaven el gas, els que mantenien les instal·lacions, els funcionaris que feien estadístiques de tot el procés, etc. etc. i les famílies de tots ells, que disfrutaven del confort que donava un sou segur.
Tret d'un nombre ínfim de monstres sàdics, la resta eren persones normals, que feien la seva feina i jugaven amb els seus fills amb una tendresa fora de tota crítica. El que et colpeix especialment és això: haver de reconèixer que l'extermini massiu dels jueus no va ser obra de quatre jerarques nazis i una colla de botxins sanguinaris, sinó que acabà sent la suma de moltes feines eficaçment desempenyades.
Notar que l'autor és un jove d'una important familia novaiorquesa d'arrel jueva, molt lligats al món editorial i periodístic. El jove, s'ha dedicat molt anys a militar en organitzacions de perfil humanitarista, aprofitant per viatjar per racons de món deixats de la mà de déu. Declara sentir-se més europeu que americà i pretén la nacionalitat francesa.
ResponEliminaSi més no, com tants jueus, torna a la rel de l'holocaust com a explicació del devenir del poble jueu i dic jo que també s'hagués pogut fixar en l'enfrontament que els seus compatriotes de religió mantenen contra els palestins i el món àrab en general. Podria haver novel.lat com un jove agent del Mossad es planteja el món, entre assassinat i assassinat sel.lectiu.
Recomano el film "Caminar sobre les aigües".
A mi, després d'haver llegit el llibre, el que m'ha arribat no ha estat l'holocaust com a explicació del devenir del poble jueu, que no es desprén del text, sinó l'idea de la participació necessària -per acció o omissió- de tants i tants que físicament no s'embrutaren les mans i la noció d'eficàcia més enllà d'odis racials. Això pot aplicar-se, igualment, a l'estat d'Israel.
ResponEliminaBé. 900 planes donen per a motl i, en definitiva és un premi Goncourt, que ja m'agradaría tenir-lo jo.
ResponEliminaSimplement he volgut afegir una petita nota sobre l'autor i un apunt sobre els temes o "El Tema".
De fet téns raó pel que respecta al conflicte amb els palestins i t'agraeixo la reflexió i el fet previ de llegir-me.
ResponEliminaHa estat un plaer trobar un lector d'un llibre del meu interès. Potser hagués estat millor matisar el meu judici que no era tant del contingut de l'obra com del fet que la font de moltes coses (sent bonament cert) del món jueu és aquell terrible holocaust que va pessigar molts altres grups, dissortadament de més poc record.
ResponEliminaTinc un altre film: "La zona lliure", recomanable en VO. Potser no són grans obres mestres però ajuden a entendre millor aquella part del món i les seves gents.
Salut!
Jo també he llegit el llibre de Litell, magníficament documentat, i encara que estic d'acord en això de la col·laboració necessària, no podem oblidar que no és simplement per això que es van assassinar tantes persones, sino que al darrera hi havia una ideologia que va aconseguir manipular moltes voluntats, per fer-los creure que ells, els aris, eren els essers superiors que havien de dominar el mon i eliminar a aquells que consideraven inferiors.
ResponEliminaAmb quin dret un ésser humà pot creure's superior a un altre ésser humà?
Bertold Brecht va dir: "no us encarnésseu amb els culpables, tots en som".
Cal que hi pensem i foragitem aquest sentiment de superioritat que tantes vegades tenim vers els demés.